Després d’Alemanya i França, també Itàlia contempla recuperar el servei militar, vint anys després de suprimir-lo. Quan vegis tallar les barbes del veí, posa les teves en remull. Per molt que el Govern hagi dit que no entra en les seves expectatives el retorn de la mili, l’escalada militarista que vivim arran de la guerra d’Ucraïna, presagia que molt probablement Espanya no sigui una excepció entre els països de l’OTAN. En qualsevol cas, el nou model de servei militar no tindria res a veure amb el que vam haver d’entomar la generació de les acaballes del franquisme i els inicis de la transició. El primer objectiu d’aquell servei militar obligatori era adoctrinar el jovent en els principis del règim. En els barracons de cada companyia hi havia l’últim missatge de Franco i el primer missatge del rei. Però la maquinària dogmatitzant del franquisme havia perdut capacitat manipuladora i la preparació bèl·lica, tret de les unitats d’elit, era més aviat anèmica. Quinze mesos de mili per perdre el temps justificaven sobradament la supressió de les quintes. Per cert, un avenç que cal agrair a Jordi Pujol. És evident que recuperar el servei militar és una mala notícia. En comptes d’avançar cap a la pau, reculem i donem vigència a la màxima del tractat militar de Publi Flavi Vegeti: “Si vis pacem, para bellum” (Si vols la pau, prepara’t per a la guerra). A Lituània s’ho han agafat al peu de la lletra. Els nens de primària reben a l’escola classes de com pilotar drons. El govern del país bàltic pretén reforçar les seves defenses enfront de l’amenaça russa amb una tecnologia que ha revolucionat la guerra d’Ucraïna. Francament preocupant.
Sessió: No iniciada
