Cartell a l’entrada del poble: Catalunya té 1.000 anys, Tor ja hi era. He estat dues vegades a Tor, famós per la tragèdia que l’envolta fa anys. Ara el principal cronista dels fets, el periodista Carles Porta, estrena una sèrie sobre el que hi va passar per la disputa de la muntanya i que va originar el seu llibre Tretze cases i tres morts fa 20 anys. La primera vegada que hi vaig estar vaig poder trepitjar, gràcies a Javier Farré (conegut de Josep Montané), l’escenari d’un dels crims, la cuina de Sansa, vam recòrrer la muntanya fins a la frontera del ‘contraband’ amb Andorra, on pasturava Palanca amb els seus animals, i vam dinar al bar de la Sisqueta, encara viva. La segona vegada va ser amb Marta Lluvich (companya pallaresa), amb qui vam recòrrer el poble i vam dinar al bar de la Sisqueta, ja regentat per la seva filla Pili. L’accés físic a Tor no és fàcil, la carretera té entrebancs, a l’hivern la neu dificulta el trànsit i obliga els pocs veïns que queden a marxar. L’accés mental al poble tampoc no és fàcil. No sé si els farà gràcia la sèrie de Carles Porta, però ningú com ell sap què va passar en un lloc tant bell i misteriós. El pacte “serà amo de Tor qui tingui foc encés tot l’any” crema.
Sessió: No iniciada
