Continua castissa, però conviu amb una Catalunya omnipresent. Xocolata amb xurros per berenar, cocido per dinar però torrades amb tomata per esmorzar. Cues per visitar el Prado però també a la nova botiga que Torrons Vicens acaba d’obrir al mateix passeig. A la calle Mayor un negoci de flamenc comparteix vorera amb un altre de caganers. A Gran Via riuades de persones volten per una ciutat de contrastos on una banda de músics jubilats amb les butxaques buides toca a prop del Four Seasons, només apte per a butxaques plenes. Prop del Congrés, una manifestació reclama un Ensenyament públic de qualitat i una altra, a Lavapiés, conviu amb turistes que s’obren pas a cops de colze per comprar quincalles al Rastro. Posem que parlo de Madrid.













