Escollir una foto de perfil a Tinder sembla un acte lliure, personal i creatiu. Però fins a quin punt ho és realment? Un nou estudi científic impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) revela que, lluny de mostrar-se de manera única, la majoria d’usuaris opten per un nombre molt limitat d’estratègies visuals. La recerca, impulsada per l’investigador del CIRCLE Lab i professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació Alejandro García Alamán, identifica nou models estandarditzats de perfils de presentació que es repeteixen de manera sistemàtica en aquesta mena de plataformes.
L’estudi, basat en l’anàlisi de 1.000 perfils reals de Tinder de l’àrea de Barcelona, ha estat publicat a The Journal of Sexual Medicine i combina metodologia psicològica amb tècniques d’anàlisi de dades i aprenentatge automàtic. “Parlant amb els meus pacients a la consulta vaig detectar un malestar creixent entre els usuaris de les aplicacions de cites, similar al burn-out laboral. I va ser aquesta barreja de decepció, avorriment i despersonalització molt gran pel fet que tots els perfils de Tinder s’assemblen que em va dur a investigar què passava”, explica Alejandro García Alamán.
L’equip de recerca, en el qual també ha participat l’investigador del CIRCLE Lab de la UOC, adscrit a l’eHealth Centre, Adrián Montesano, va analitzar com els usuaris de Tinder es presenten mitjançant les seves fotografies de perfil i van detectar un elevat grau d’estereotips que encaixaven en nou patrons visuals característics. Que una persona en triï un o un altre depèn, en força mesura, de factors com l’edat, el gènere i l’orientació sexual.
Les nou maneres de mostrar-se
Mitjançant un procés de codificació de variables visuals i un algorisme de classificació per clústers, els investigadors van identificar nou perfils visuals clarament diferenciats. Són perfils que no descriuen persones, sinó estratègies d’autopresentació. El primer i més freqüent és el retrat de mig cos mirant a càmera, que representa gairebé una quarta part dels perfils analitzats. Mostra persones vestides, amb una mirada directa i en entorns urbans o domèstics. Aquesta seria la presentació més neutra i socialment acceptada.
El segon perfil correspon a persones que apareixen mirant cap a una altra banda. Són fotografies aparentment més espontànies que transmeten informalitat i certa distància, en les quals el cos es pot mostrar de forma parcial o total. El tercer clúster agrupa aquells que es presenten amb un primer pla del rostre, normalment mirant a càmera i sovint en entorns interiors. El quart perfil és el retrat de cos sencer mirant a càmera. Mostra el cos complet, habitualment vestit, i és especialment freqüent entre les dones heterosexuals.
Un dels grups que demostra la precisió del sistema de classificació és el cinquè, que agrupa els perfils d’usuaris amb ulleres de sol. Aquest element, que podria semblar secundari, apareix amb tanta consistència que defineix un patró propi i que, segons els autors, funciona com una forma de protecció i d’ocultació parcial. El sisè perfil correspon a les persones fotografiades en entorns naturals, com muntanyes o boscos. És una estratègia especialment habitual entre els homes heterosexuals i que transmet activitat, salut i connexió amb la natura.
El següent patró correspon als usuaris que mostren un alt grau de nuesa o seminuesa. Són fotografies en què el cos té un protagonisme clar, sovint en espais domèstics o a la costa, i representa un 7 % dels usuaris. En l’extrem oposat, el vuitè perfil correspon a qui tria imatges de paisatges, objectes o fons neutres que substitueixen la persona, una estratègia que augmenta clarament amb l’edat. Finalment, el darrer model agrupa aquells qui es representen amb imatges de parts del cos, sense mostrar el rostre. Es tracta del perfil menys freqüent (3 %), però també el més extrem en termes d’exposició corporal.
Quins factors determinen com ens presentem?
Els investigadors sostenen que aquestes estratègies de presentació no reflecteixen tant qui som com qui creiem que hauríem de ser per agradar. “Escollir una estratègia basada en la desitjabilitat social ens fa perdre autenticitat i desdibuixar-nos bastant individualment. Ens protegeix, però alhora ens fa estereotipats”, reflexiona García Alamán.
Els resultats apunten que l’edat és el factor que té més pes predictiu pel que fa a la foto de perfil. “Això es deu a com es gestiona l’exposició del cos i com es dissimulen els efectes del pas dels anys a mesura que ens fem grans”, explica el professor de la UOC. Els joves s’hi exposen molt més, mentre que en grups més grans apareix una ocultació progressiva: primer amb ulleres de sol, primers plans o de cos parcial i, a partir dels 50, directament sense fotos del cos.
El gènere i les tendències sexuals també tenen el seu pes, tot i que en menor mesura. Entre els perfils heterosexuals, les dones es presenten més somrients, amb menys roba i mostrant més el cos sencer, mentre que els homes s’orienten més a l’acció i la natura, i mostren menys el cos. Els resultats també revelen que les dones lesbianes mostren menys el cos i somriuen menys que les heterosexuals, mentre que els homes gais miren a càmera i somriuen més que els heterosexuals.
Desmuntant el fals mite de la nuesa
Per analitzar el miler de perfils de Tinder, els investigadors van emprar un sistema informàtic que analitzava les imatges i codificava certes variables amb els seus valors corresponents. A partir de les dades resultants, es va calcular el nombre òptim de patrons resultants i, finalment, un algoritme de classificació per distàncies mínimes va agrupar les mostres en cada clúster per analitzar-ne la consistència. “És un mètode molt utilitzat en estudis de mercat i també en psicologia i medicina”.
Els resultats van mostrar que només un 10 % dels usuaris utilitzen imatges de presentació amb un alt grau de nuesa. “Algú podria dir que no és un volum tan gran com s’esperaria d’una aplicació pensada per a les relacions sexuals, però és que Tinder no ho és. Tot i la fama, és més aviat una plataforma multipropòsit. A més, cal pensar que hi pot haver certa prudència a l’hora de mostrar-se, tot i que la teva intenció pugui ser sexual, perquè cal recordar que et poden eliminar el perfil si ets massa explícit”, apunta García Alamán.
Consells per fer-ne un ús més conscient
L’equip d’investigació apunta que, malgrat que les aplicacions de cites donen la sensació de deixar-nos triar lliurement, en realitat els usuaris es mouen dins d’uns guions visuals força limitats. “Entendre-ho pot ajudar a fer-ne un ús més conscient i amb menys pressió: ni el teu perfil t’ha de definir ni l’aplicació hauria de dictar la teva autoestima”, reflexiona el psicòleg i professor de la UOC. García Alamán recomana als usuaris que no es preocupin en excés de si el seu perfil s’assembla al d’altres, perquè és un efecte comú i això no els ha de penalitzar. “Un altre consell és que cal tenir clar que a qui primer ha d’agradar un perfil és a la mateixa persona i que no s’ha de tenir por de sortir una mica del cànon i ser un punt més autèntic”.
Un cop publicada aquesta recerca, els investigadors del CIRCLE Lab treballen ara per analitzar si aquests patrons identificats en els perfils visuals tenen també una translació a la presentació escrita dels usuaris de Tinder i esclarir si els patrons que determinen com busquem l’amor en l’entorn digital encara són més grans del que ens pensem.
Aquest estudi s’emmarca dins les missions de recerca en Transició digital i sostenibilitat, Tecnologia ètica i humana i Salut i benestar planetari de la UOC i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, especialment els números 3 (salut i benestar), 5 (igualtat de gènere) i 12 (producció i consum responsables).
