El Centre Cultural de Sant Joan, una església que corresponia a l’ordre de Sant Joan, va acollir durant sis segles els enterraments que es feien al poble. Així es desprèn de les excavacions que hi va fer el Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i que es van dipositar en 384 caixes petites. Per dignificar els seus avantpassats l’Ajuntament de Térmens inaugurarà el 20 de gener, en plena festa major, un espai al cementiri que acollirà totes aquestes restes, que d’aquesta manera quedaran dignificades, segons va explicar l’alcaldessa de la població, Concepció Canyadell.
Quan es va començar a excavar als anys 80 es van trobar enterraments dins del recinte de l’església i també a fora. Poc a poc es van anar posant els ossos en petites caixes, que es van ordenar i classificar i que en la seva gran majoria es guardaven a les dependències arqueològiques de l’IEI. “Volíem fer un panteó però Cultura ens va dir que al ser restes arqueològiques s’havia d’enterrar de forma vertical per si algun dia cal fer-ne algun estudi més”, explica Canyadell. I és que el llegat acull enterraments de sis segles. Per això s’ha optat per fer una “sala de record”, amb les restes humanes degudament dipositades en caixes numerades i inventariades i en un espai que alhora servirà per fer cerimònies íntimes si ho demana alguna família. El restaurador Ramon Solé, de Térmens, explica que l’espai s’assembla a un “mausoleu” encara que sense ser-ho i per això té el nom de Cella Memoriae. El nom es manlleva del cristianisme primitiu, que tenia per costum fer espais de record i de memòria sobre les tombes dels seus màrtirs. El cementiri que hi havia al lloc on hi ha Sant Joan va caure en desús a principis del segle XX. És llavors quan es va construir el cementiri actual que hi ha en un extrem del poble en direcció a Balaguer. Cella Memoriae s’ha construït precisament dins d’aquest cementiri i segons explica Solé té morts de moltes èpoques i etapes històriques. Fins i tot moltes restes corresponen a la passa del còlera que hi va haver a Térmens al segle XIX. Llavors el poble va votar com a patró Sant Sebastià perquè els en deslliurés. I serà precisament el dia del sant, el dilluns 20 de gener, quan s’inauguri.
