L’escriptora Marta Orriols va presentar ahir a la Caselles, ‘A l’altra banda de la por’ (Proa), una novel·la en què relata la història de la Joana, una dona, responsable de la restauració i conservació d’obres al MNAC, que “es troba en un moment vital en què ja portes una experiència viscuda i pots fer l’exercici de mirar enrere i que es troba a faltar a ella mateixa quan era jove, amb una certa sensació de nostàlgia, tot i que és una dona amb privilegis”, explica l’autora de Sabadell.
“Hi ha dos motors a la novel·la que són la por i l’amor”. La por, diu, en el seu sentit més ampli, “des de la por al pas del temps o al patiment pels fills a altres més globals”. De fet, pensa que “el discurs de la por s’està imposant a la societat, amb els partits de dretes o l’amenaça del canvi climàtic”, el que està portant a “una relació força pessimista amb el futur” i a “una soledat que cada cop és més acusada, amb un augment de l’individualisme”, malgrat les teòriques facilitats en aquest sentit que dona la tecnologia actual. “I al final te n’adones que sense els altres, tampoc vas enlloc”, resumeix.
Marta Orriols és historiadora de l’art, un àmbit que està molt present en tota la novel·la, no només per la feina de la Joana, sinó a través de deu obres que es van introduint amb precisió per lligar-les als diferents estats d’ànim que viu la protagonista i que li donen aquesta empenta necessària, juntament amb l’amor o l’amistat, per arribar ‘A l’altra banda de la por’, que Marta Orriols identifica com “recuperar el control de la vida d’un mateix” i mirar-la “amb una altra perspectiva”.
Pel que fa al futur més pròxim, diu que “encara no m’he desenganxat d’aquesta història; no hi ha pressa, escric quan tinc alguna cosa que explicar”.
