A la meva vida m’havia marcat quatre objectius: tenir un fill, plantar un arbre, escriure un llibre i passar pel túnel del coll de Lilla. Em faltava per complir la quarta obligança vital que, finalment, vaig poder satisfer ahir a la tarda. Ara ja em puc morir. Amb una emoció continguda he creuat les galeries del túnel en ambdues direccions. Ahir va ser una efemèride molt especial per als que portem tota una vida esperant el túnel del coll de Lilla. Fa més de mig segle que aquesta obra estava en el catàleg de reivindicacions per unir Lleida i Tarragona. El primer estudi informatiu es va aprovar el 2002. El 2008, el projecte va quedar arraconat amb l’excusa de la crisi. Finalment, les obres es van iniciar el 2019 i no s’han acabat fins ara per fer un tram de 5,1 quilòmetres, dels quals 1,5 són pròpiament del túnel. La drecera permet retallar el temps de viatge entre deu i quinze minuts, però sobretot estalvia la barrera psicològica d’afrontar les 22 corbes del port, de manera especial quan fa mal temps. Una última reflexió: no us poseu com a objectiu vital gaudir d’una obra pública que depengui de l’estat. Us hi podeu florir.
Sessió: No iniciada
Menu
