Un exoesquelet que ajuda a reduir les lesions d’esquena dels treballadors d’un magatzem. Un fàrmac capaç de reduir la fatiga i potenciar la capacitat d’un transportista. O una tecnologia portable (wearable) amb geolocalització que permet saber en tot moment on són els repartidors d’una empresa logística. Cap dels tres exemples ens sona estrany actualment, tot i que fa poc les tecnologies de millorament humà o human enhancement ens semblaven llunyanes.
L’ús d’aquest ampli ventall de tecnologies, amb capacitat per potenciar les capacitats físiques, cognitives, anímiques i morals a la feina, és cada vegada més habitual i pot comportar avenços importants des del punt de vista de la seguretat i la salut laboral o de la productivitat. No obstant això, també planteja riscos des dels punts de vista ètic, normatiu, de seguretat, d’igualtat o de privacitat. Antonio Fernández García, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del grup TAXBUSINESS, analitza aquesta realitat complexa en un article publicat en obert a la revista Justicia & Trabajo.
El millorament humà i la seguretat i la salut a la feina
L’evolució tecnològica transforma l’entorn laboral. De les eines digitals a la intel·ligència artificial, la realitat laboral ha canviat profundament els últims anys. L’entrada gradual en escena d’eines capaces d’ampliar o millorar les capacitats humanes afegeix encara més complexitat a aquest escenari i promet incrementar les capacitats físiques, cognitives o sensorials dels treballadors més enllà dels límits naturals del cos humà.
La incorporació d’exoesquelets, pròtesis avançades, fàrmacs o tecnologies portables planteja noves possibilitats per millorar la seguretat, la productivitat i la prevenció de riscos laborals, però també reptes jurídics, ètics i socials. De fet, l’ús d’aquests elements obliga a replantejar conceptes tradicionals relacionats amb la salut laboral, la capacitat de treball i la protecció del treballador o treballadora enfront de possibles abusos o desigualtats.
Fàrmacs potenciadors del rendiment: més enllà dels estimulants
«Actualment, no hi ha cap fàrmac que s’utilitzi únicament per augmentar el rendiment laboral. El que es fa és emprar fàrmacs destinats a certes patologies, els efectes dels quals poden mantenir el rendiment en determinats llocs de treball», explica Antonio Fernández, adscrit al centre de recerca UOC-DIGIT. «No és escabellat pensar que fins i tot es fan servir substàncies il·legals per mantenir el rendiment a la feina. Hi ha sectors, com el dels transportistes o els metges de guàrdia, en què s’ha demostrat que és així», afegeix.
L’article adverteix de l’ús creixent de fàrmacs sense finalitats terapèutiques destinats a millorar el rendiment laboral, una pràctica que engloba des d’estimulants cognitius i ansiolítics fins a anabolitzants i substàncies il·legals. L’ús d’aquests productes s’obre pas, sobretot, en professions especialment exigents, en què la pressió per augmentar la productivitat, prolongar les jornades laborals o mantenir alts nivells d’atenció n’afavoreix el consum.
No obstant això, sovint els riscos superen els beneficis: la dependència, la tolerància i els efectes adversos (com ara problemes cardíacs, trastorns psicològics o alteracions hormonals) converteixen aquests fàrmacs en una amenaça per a la salut laboral. L’article alerta, a més, del risc que les empreses els acabin utilitzant com a substitut de mesures preventives més eficaces, com ara una organització de la feina o una planificació dels descansos més adequades.
Els exoesquelets i les pròtesis avançades han arribat per quedar-se
Els exoesquelets s’han consolidat com una de les tecnologies amb més potencial per transformar la seguretat i la salut en l’àmbit laboral. Tot i que, fins fa poc, eren poc utilitzats a la Unió Europea, aquests dispositius, capaços d’augmentar la capacitat física i reduir la fatiga, s’empren avui en sectors com l’automoció, la logística, l’aeronàutica o els serveis d’emergències, especialment en tasques que exigeixen manipular càrregues feixugues, fer moviments repetitius o adoptar postures forçades.
«El més probable és que a les empreses es facin servir més els exoesquelets passius, no motoritzats, perquè són més fàcils d’implantar», subratlla l’investigador de la UOC. «Parlem, a més, d’equips nous que se circumscriuen als sectors amb més riscos musculoesquelètics; no és una cosa que veurem en tots els llocs de treball», afegeix.
L’anàlisi mira fins i tot més enllà i apunta a una evolució tecnològica encara més trencadora: les pròtesis avançades connectades al sistema nerviós i assistides per intel·ligència artificial (IA), capaces no només de compensar discapacitats o resoldre reptes físics, sinó també d’ampliar les capacitats humanes convencionals i de redefinir el mateix concepte de treballador.
Tecnologies portables per a la prevenció de riscos
La tecnologia portable o wearable (les polseres intel·ligents, els cascos amb sensors o la roba connectada) revoluciona des de fa alguns anys la prevenció de riscos laborals, ja que permet monitorar en temps real les dades biomètriques del treballador i les variables de l’entorn. Són sistemes que poden detectar senyals primerencs de fatiga o somnolència, distraccions o exposició a substàncies perilloses, fet que facilita respostes més ràpides i precises.
