L’arribada de fruits que anuncien el canvi d’estació sempre és rebuda amb gaubança. Amb aquesta il·lusió vaig comprar la primera bossa de taronges de la temporada. Amb lletres grosses, l’etiqueta suposava una marca catalana. Sense les ulleres de llegir era impossible entrar al detall. Un cop a casa, arriba la sorpresa. Les taronges que acabo de comprar procedeixen de Sud-àfrica. Salta la pregunta: com és possible que a les nostres botigues i supermercats es venguin taronges de l’altre cap de món quan som un país productor de cítrics? Els productors de l’Ebre han de patir una competència desigual davant d’altres països com Egipte, Turquia, el Marroc… i Sud-àfrica! on les normatives són molt menys estrictes. Aquestes dificultats cada cop més grans estan provocant l’abandonament dels camps, un fenomen que també s’està produint en altres sectors de la pagesia catalana. Durant les caminades per les comarques fa pena veure camps d’avellaners i d’oliveres plens de brossa. Abandonats. Tot això malgrat que Catalunya només produeix el 40% dels aliments que consumeix. L’altre 60% s’ha d’importar. Com volem que el pagès encara lluiti contra el temps i contra els governs?
Sessió: No iniciada
