Els concerts que s’organitzen amb ‘taquilla inversa’ en lloc d’entrada, són un encert? També anomenada ‘entrada inversa’ aquesta opció es produeix així mateix en altres manifestacions artístiques com, per exemple, el teatre. És un intent de reformular el consum de la cultura, d’adaptar la nostra oferta a totes les butxaques i de crear una via de comunicació directa entre el públic i l’artista. Però pot ser una enganyifa.
Amb aquesta modalitat, l’espectador és qui decideix, una vegada vista l’actuació, pagar el que consideri oportú i just. Per això no deixa de ser un exercici de responsabilitat i maduresa on el respectable ha de tenir en compte que portar als escenaris un espectacle, de la disciplina que sigui, té uns costos en els quals s’inclouen, entre d’altres, la remuneració digna dels músics o els artistes.
La teoria està molt bé ja que el que es proposa és que la gent entri lliurement al concert sense haver de pagar alguna cosa per endavant. Això podria suposar que hi hagi més públic i encara que després aportin menys del que es demana habitualment la xifra recaptada estigui compensada pel nombre de persones que aporten.
Però, el posar una taquilla inversa és difícil que pugui atreure a més gent. L’entrada inversa no deixa de ser una variació de ‘passar la gorra’, malgrat que els de la Verge del Puny estan a tot arreu. La modalitat requereix honestedat perquè molts confonen el passar la gorra amb ‘anar de gorra’ quan es parla de taquilla inversa… Oh yeah!
