De petita a les escales de la Catedral de Roda, la botiga hippie del Lalo a Graus. Llonganissa, pícnic amb la gossa i ball de tarda amb la mama i la Luisa. El café més barat que a Catalunya i una carretera sinuosa, dia i nit. Els colors de primavera i tardor, la neu en silenci i el pas del temps en un espectacular congost. El plaer de viatjar lentament, conduint o acompanyant. És la Vall de l’Isàbena, salvatge i solitària. El misteri de Beranuy i l’encant de Ballabriga. Obarra, els gats del Melis i el cementiri amagat. L’amabilitat de les dues cambreres de l’hospederia, el claustre dels Ulls de la Història, i Neptú i la sirena mirant el Turbó. Les vistes magnífiques d’Alins des de l’alto de Bonansa entre olor de pins i bolets. La via a Espés, ai si pogués veure-la el malaurat Michael. Els animals de La Colomina i la llengua comuna com a tresor. El record pandèmic menjant tòfona amb el Henry i la Guàrdia Civil no deixant-me treballar. El Renault 5 i portar la compra del super al cotxe no eren de periodista, així que vaig haver de trucar al diari perquè es creguéssin la meva acreditació. Pobles ignots, entre els espadats i els boscos em guia un pensament fort. La transició del meu cor ribagorçà. Tan a prop i tan lluny.
Sessió: No iniciada
