El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, creu que els països que conformen l’aliança hauran d’invertir “significativament més del 2% del seu PIB” en defensa de cara als pròxims anys. “La seguretat no és gratuïta, i hem d’estar disposats a pagar el preu per la pau”, ha assenyalat en un escrit publicat aquest divendres, on fa una sèrie de reflexions sobre la direcció que ha de prendre l’OTAN durant la pròxima dècada. Al mateix temps, el dirigent noruec fa una crida a reduir les dependències amb la Xina per evitar “el mateix error que amb Rússia” i a no donar per fet el vincle entre Europa i els Estats Units. “Hem de reconèixer el valor de l’aliança transatlàntica i invertir en ella”, resumeix.
En l’article publicat a la web de l’OTAN, Stoltenberg celebra els avenços que ha assolit l’aliança al llarg dels últims deu anys, destacant que s’ha convertit en una organització “més àgil i preparada” per afrontar qualsevol repte. No obstant això, assenyala cinc lliçons que haurien de tenir en compte els països membres i el seu nou successor, el neerlandès Mark Rutte, que prendrà el càrrec aquest 1 d’octubre.
La primera fa referència a la despesa militar. Pel líder noruec, l’objectiu d’invertir un 2% del PIB de cada país en defensa “ja no és suficient”. “Quan la nostra seguretat està en risc, és quan la despesa en defensa s’ha d’incrementar”, manifesta, tot destacant que una major inversió es tradueix en més capacitat de dissuasió i més seguretat.
El segon punt es refereix a la reducció de dependències, un apartat on Stoltenberg estableix una comparació entre la Xina i Rússia. “Fins ara pensàvem que comprar gas rus era un afer purament comercial; malgrat tot, hem vist que la dependència de Moscou ens ha fet vulnerables, i no podem cometre el mateix error amb la Xina”, ha indicat. Si bé defensa la idea de reduir les dependències externes, també rebutja el proteccionisme entre aliats, a qui anima a treballar “plegats” per “reforçar la col·laboració en l’àmbit econòmic”.
La tercera lliçó està estretament vinculada a la guerra d’Ucraïna, i és que el poder militar és “un prerequisit per al diàleg”. “Encara que sembli paradoxal, el camí més curt cap a la pau a Ucraïna s’aconsegueix a través de l’entrega d’armes a Ucraïna”, apunta, tot assenyalant que l’únic llenguatge que entén el president rus, Vladímir Putin, és “el poder”. “El diàleg només funciona quan té el suport d’unes defenses sòlides”, reitera.
Finalment, Stoltenberg remarca que el poder militar té les seves limitacions -diu que l’OTAN ha de tenir clars els seus objectius- i fa una crida al conjunt de les potències que confirmen l’aliança a “no donar per feta” la relació entre els Estats Units i Europa, i més en un context en què existeix la possibilitat que Donald Trump torni a la Casa Blanca. “Hem de reconèixer el valor de l’aliança transatlàntica i invertir en ella; els europeus han d’entendre que, sense l’OTAN, no hi ha seguretat a Europa”, resumeix.
“En un món més perillós i més interconnectat, els reptes en matèria de seguretat són massa grans i la competició massa ferotge perquè qualsevol país pugui afrontar-los sol; […] invertir en l’aliança és l’única forma de garantir la pau i la seguretat per al món d’avui i per a les generacions futures”, conclou.
