La personalitat aclaparadora de Jorge va convertir aquest personatge asturià d’Avilés en un músic imprescindible al rock hispà no només per ser un guitarrista demolidor sinó perquè també va destacar com a magnífic lletrista. Un tipus llest sense buit per a la correcció política i convencional, provocador i amb un sentit de l’humor molt peculiar.
La seva presència ja imposava amb 1’90 d’estatura, calb i abillat amb la seva clàssica jaqueta de cuir negre i texans, que s’atrevia a sortir a la televisió de la transició amb alguna de les seves proclames i vacil·lant per tot arreu: “Señora, si no le gusta mi careto, cambie de canal”, cridava. Després de crear Madson i més tard Los Metálicos amb el seu germà, a finals dels 70 va batejar el seu projecte com Ilegales per rebre la dècada dels 80.
El primer LP homònim del 1982 amb la mítica portada d’Ouka Leele va ser una bomba. Amb Jorge he tingut el privilegi de compartir copes, reflexions i rialles, a la Melody -actual La Boîte-, a l’enyorada Ubbe de Balaguer, al Kalikenyo Rock de Juneda i més. Recordo que feia broma amb els meus cabells llargs dient-me que ell “nunca tendré canas” i pel meu gust per les birres jurant-me que preferia el whisky perquè les cerveses “hacen que me tire muchos pedos”.
Vam riure molt junts, fins i tot quan va muntar Los Magníficos al 2012 anant d’Astúries a Barcelona de promoció va passar personalment amb el cotxe a saludar-me. Amb ell seguiré sempre entonant ‘Soy un macarra’… Oh yeah!
