Enrere van quedar aquells bons moments en què era habitual sortir a fer uns glops amb els amics, com a remat a la sempre dura jornada laboral, abans de l’obligat retir a casa. El bar com a segona llar ha passat a la història, almenys tots aquells més lúdics i culturals en què, a més de poder exercir una gran vida social, es podia degustar i descobrir bona música. És a dir, els bars del rotllo.
Els propietaris dels ‘garitos’ ja no obren tots els dies de la setmana, perquè no és rendible, i les portes només s’obren tres o quatre tardes-nits per setmana. A la memòria de molts encara roman aquella època en què hi havia trobades diàries amb els col·legues en llocs molt concrets. En aquesta desagraïda ciutat gaudim durant molts anys de la Zona dels Vins, un racó del centre històric on entre les set de la tarda i les deu de la nit sempre hi havia un ambientàs que a més d’un ens agradaria que es mantingués.
Van arribar a comptabilitzar-se prop d’una trentena de xiringuitos, amb més o menys poder de convocatòria, encara que els que realment es preocupaven per un alt nivell musical van ser molts menys. La desaparició del servei militar va ser un dels detonants de la caiguda lliure d’aquella zona enyorada, ja que tots els qui feien la mili aquí tenien una visita obligada allà.
De tota manera, els temps han canviat per pitjor, la crisi ens persegueix i cada cop es té menys poder adquisitiu gràcies al mamoneig a què ens tenen sotmesos els del poder. Tot i que no cal perdre mai els bons costums, la gent viu com pot, amb prou feines té ‘pasta’ per arribar a final de mes i això condiciona molt el sortir de marxa amb nocturnitat… Oh yeah!
