Recentment, m’he fet la prova de l’ADN. Com a una eina més per intentar trobar més parents i avantpassats per anar confeccionant l’arbre genealògic. Fa dues setmanes el laboratori em va donar a conèixer els resultats, facilitant-me una sèrie de dades curioses. Com l’estimació d’ètnies de les que formo part, distribució geogràfica de persones que tenen coincidències amb el meu ADN, i una aproximació del recorregut geogràfic que han fet els meus avantpassats des de l’Edat del Bronze. A més, m’han trobat 1.223 possibles parents, que també s’han fet per la seva part la prova de l’ADN, i amb les que tenim un índex mínim de coincidència del nostre àcid desoxiribonucleic del 0,1%.
Segons la prova del meu ADN, soc un 72% del grup que aplega espanyols, catalans i bascos; un 10,6% francès, un 7,3% italià, un 5,1% bretó, un 1,9% tunisià, un 1,6% sard i un 1,5% anglès. Així mateix, si s’analitza des d’un context històric, i segons el meu ADN, els meus avantpassats provenen, en un 66%, de l’Europa continental; un 26% de la zona del Caucas; un 7,2% de l’actual Turquia i un 0,8% de l’Àfrica Subsahariana.
Si avancem cap a l’Edat de Ferro, el 57,6% de coincidències amb el meu ADN ja es troben en la Península Ibèrica, un 26% entre França i Europa central; un 15% a Itàlia i un 1% a la zona berber del nord d’Àfrica. I a mesura anem avançant en el temps, i arribant a l’Edat Mitjana, el 73% de les meves coincidències del meu ADN ja es trobarien a la Península Ibèrica, mentre que a França encara s’hi trobarien un 19% i a Itàlia un 8%.
Suposo que per arribar a totes aquestes conclusions, es basen amb una multitud de dades de les que es disposen en laboratoris i centres de dades. I, tot plegat, deu de ser una aproximació d’un panorama que, per mi, no deixa de tenir certa lògica.
Malgrat tot, quan vaig rebre totes aquestes dades, el meu escepticisme sobre la fiabilitat d’aquestes no va acabar de marxar del tot, fins que no vaig començar a analitzar alguns dels 1.223 nous parents, fins ara desconeguts, amb els qui tinc un cert grau de coincidència d’ADN, encara que molt baix, concretament d’entre el 0,1 i el 0,9%.
Fins ara, era un complert ignorant, i encara ho soc bastant, sobretot aquest tema de l’ADN. Però, pel que he pogut saber, el 99,9% de l’ADN humà és idèntic. I és sobre aquest 0,1% restant el que s’analitza per buscar coincidències entre persones i calcular estimacions d’etnicitat.
D’aquesta forma, una persona hereta el 50% de cadascun dels pares, el 25% de cadascú dels avis i el 12,5% de cada besavi. Així mateix, si hi ha un 50% de coincidència d’ADN amb una persona de la mateixa generació, significa que ambdós són germans, i si la coincidència és del 12,5%, cosí germà, besnét, oncle avi, nebot avi o neboda néta. Tanmateix, els índex de coincidència amb els que m’he trobat han sigut, com he dit, molt baixos. Tot i així, la primera sorpresa l’he tingut a l’analitzar la parenta amb la qui tinc una coincidència del 0,9%. Gràcies al petit arbre genealògic que ha pogut confeccionar, de només set persones, he pogut descobrir que es tracta d’una cosina quarta, per part del meu pare, i descendent dels Jover de Fraga.
En aquest cas, els nostres besavis respectius són els germans Ramon per part d’ella, i Benito per part meva. Precisament, fa poc temps havia pogut veure, al cementiri fragatí, on es troben enterrats els seus besavis, els quals tenen ben posada una foto en el seu nínxol. Això era començar amb bon peu perquè me n’adonava que la prova d’ADN s’havia convertit en una bona eina per seguir ampliant l’arbre genealògic, com a alternativa a la falta de documentació en paper, destruïda, molta d’ella, durant la Guerra Civil o, en algun cas, perquè l’arxiu es va inundar d’aigua.
La prova d’ADN també m’ha permès trobar un cosí tercer, descendents dels Reig de Bellcaire d’Urgell. I això ha estat gràcies a que la filla d’aquest cosí tercer també s’ha fet la prova d’ADN, i tots dos tenim una coincidència del 0,3%. Però un cas que m’ha semblat especialment curiós és el d’un resident als Estats Units, amb el qui també hi tinc una coincidència de l’ADN del 0,3%. Revisant detingudament el seu arbre genealògic, resulta que tots els seus avantpassats, fins al segle XVIII, són anglesos, escocesos, irlandesos, danesos o noruecs.
Amb aquest cas només se m’ha ocorregut pensar que, o es tracta d’una errada, que no ho crec, o bé en algun moment dels darrers 300 anys hi va haver alguna relació, amorosa o no, que no surt contemplada en els arbres genealògics. Potser d’algun soldat o guerriller anglès que, durant la Guerra de Successió o de la Guerra Civil, va viure alguna aventura amb alguna avantpassada.
I el que m’ha confirmat que la prova d’ADN és absolutament fiable, és el del cas d’una noia holandesa, amb la qui també hi tinc una coincidència del 0,3%. Esperant que fos un fiasco, la meva cara es va transformar al revisar el seu arbre genealògic, de 273 persones. Resulta que aquesta holandesa és néta d’una fragatina. A l’igual que jo, que soc nét, per part de pare, d’un fragatí: del padrí Casimiro.
A hores d’ara em trobo amb que porto revisats, aproximadament, 200 dels 1.223 nous parents que m’han sorgit, després d’haver-me fet la prova de l’ADN. A veure si, al final, em trobo amb alguna sorpresa que no hi comptava. Ah!, i no vull ni pensar si tots ens tornéssim bojos i ens féssim la prova d’ADN. Segur que ens sortirien oncles i cosins de lluny per les orelles, i de llocs del món ben insospitats. Hi ha algú de per aquí que s’anima?
