L’entitat Som Llar alerta del sensellarisme familiar com una “realitat creixent i invisibilitzada” a Catalunya. Tot i que moltes de les persones que viuen al carrer estan soles -molts, homes, però també dones-, aquesta entitat posa el focus en el sensellarisme que afecta famílies senceres, sobretot per situacions d’habitatge inestable o en condicions molt precàries. La directora general de Som Llar, Carolina Pallàs, emmarca aquest augment en la caiguda de l’oferta de lloguer. “Interessen més tres joves amb tres salaris que una família”, afirma. L’entitat, que gestiona 187 pisos, va atendre 652 persones el 2024 i el 43% eren menors d’edat; infants que es trobaven en situació d’exclusió residencial, però no dormien al carrer, cal precisar.
Som Llar exposa que la realitat del sensellarisme està canviant i que també hi ha famílies senceres que han perdut l’accés a un habitatge digne i, amb elles, infants i adolescents. L’entitat assenyala que atenen persones en situació de molta vulnerabilitat, però altres a qui no es va renovar el contracte de lloguer i que tenen moltes dificultats per trobar un pis per la caiguda en picat de l’oferta en els darrers mesos.
En aquest sentit, la directora general de l’entitat ha alertat que l’augment del sensellarisme no només es percep per una demanda creixent als recursos d’inclusió social, sinó també “per la normalització silenciosa de famílies que comparteixen habitacions i que depenen de xarxes informals o que estan atrapades en situacions d’inestabilitat sense ser considerades formalment vulnerables”, i un exemple seria el lloguer d’habitacions.
“La manca de polítiques preventives s’ha unit a l’encariment sistemàtic de l’habitatge, la precarietat laboral i la descomposició de les xarxes familiars tradicionals”, ha advertit Pallàs en una trobada amb periodistes aquest dimecres per presentar una campanya de sensibilització sobre el sensellarisme familiar, i ha instat les administracions a fer polítiques en habitatge que garanteixin l’accés a una casa i alerta que “tots els altres drets i altres oportunitats d’inclusió no podran compensar aquesta inestabilitat”.
La directora general de Som Llar ha afirmat que un dels motius que expliquen aquest increment de les persones en exclusió residencial és “una situació d’empobriment social, d’orientació a allò individual i no a allò col·lectiu”, mentre que abans a les ciutats hi havia un major “suport familiar i veïnal quan hi havia processos migratoris”, ha contraposat. També ha parlat d’un parc d’habitatge “envellit”, “especulat” i amb “pisos buits”.
Som Llar ha explicat que quatre de cada deu persones que atenen i viuen en pisos que gestiona l’entitat són infants i adolescents. “Aquests menors estan en trajectòries intermitents d’habitatge i de recursos residencials. No dormen al carrer, però es troben en exclusió residencial, en una situació d’itinerància que vulnera drets escolars i que porta a una manca d’estabilitat de la xarxa de suport”, ha assenyalat Pallàs.
