D’avui al diumenge vinent, SOM CINEMA 17è Festival de l’Audiovisual Català enceta una altra edició organitzada per Suggeriments Gestió Cultural, amb el suport de 7 gallinetes 7, a saber: Ajuntament de Lleida, IEI, Diputació Provincial, Institut Català de les Empreses Culturals, Generalitat de Catalunya, UdL i Horitzons 2050. Un bé de déu. I ara la pregunta obligada: ¿quin és el pressupost econòmic de SOM CINEMA? Mentrestant el pressupost no arriba, consignar que les mestresses segueixen sent l’executiva Carmina Pardo (Lleida, 69 anys) i Judith Vives (Mataró, 50 anys) que ja porta 7 anys 7, com directora. ¿Un festival feminista? Caldrà veure-ho. De moment, dels 9 membres dels jurats, 7 són senyores cinèfiles i 2 senyors ídem. Els llocs d’exhibició ha augmentat a 6. Només un, però, correspon a sala cinematogràfica. ¿Som cinema? Una cosa és veure pel·lícules on sigui i altra és anar al cinema, al ‘theater’ que diuen a Ianquilàndia, lloc especialment abillat per veure pel·lis en gran i amb comoditat. Pel que fa al contingut del festival, guanyen per golejada els curtmetratges (42) davant els llargs (11). Així, entre unes experiències proto-professionals i altres d’educatives, el festival va fent via. Com la Dorothy i els seus companys de viatge en busca de la mítica ciutat d’Oz. ‘En algun lloc, damunt l’arc iris, hi ha una terra…’.













