La història d’amor que Víctor Manuel narra a la cançó ‘Solo pienso en ti’ s’acaba d’estrenar al Festival de Cine de Màlaga. El documental homònim dirigit per Hugo de la Riva se centra en l’Antonio i la Mariluz, dues persones amb discapacitat psíquica que van superar els tabús de l’època. El cantant ha reconegut que abans d’escriure la cançó el 1978 “jo no sabia que els discapacitats s’enamoraven”.
L’artista asturià va conèixer la història en llegir un reportatge en un diari i es felicita per aconseguir que la gent tingui una mirada diferent sobre la discapacitat. La primera pregunta del cineasta va ser on eren els protagonistes del tema i el mateix cantautor el va posar ‘a la pista’ del centre per a discapacitats de la Fundació Promi a Cabra, a Còrdova, on “juntos de la mano se les ve por el jardín”.
D’aquesta manera, es va construir la trama destacant la lluita per les llibertats d’aquestes persones: “En el comedor se sientan separados a comer, si se miran bien les corren mil hormigas por los pies”, diu la lletra sobre aquesta lluita per l’amor en una època tan ombrívola com els anys 70.
“Ella le regala alguna flor y él le dibuja en un papel algo parecido a un corazón”, afegeix aquesta composició amb la qual Víctor Manuel va tornar a tenir l’èxit que li havia abandonat aleshores. És fàcil que molts encara creguin que es tracta d’una altra bonica cançó d’amor, sense conèixer la realitat que amaga: “No puede haber nadie en este mundo tan feliz. Hey, solo pienso en ti”… Oh yeah!
