Una desena d’entitats educatives, com els sindicats docents i estudiantils, l’Assemblea Educativa de Catalunya i les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) han fet una crida per assistir a la manifestació de dissabte que ve al centre de Barcelona. En un manifest conjunt, defensen una educació pública, de qualitat, inclusiva, democràtica i en català. L’escrit assegura que els infants i adolescents són persones de ple dret i per això han de poder aprendre, participar i créixer amb benestar, sense que l’origen, la situació econòmica, les necessitats de suport o la precarietat de l’habitatge limitin les seves oportunitats.
La manifestació és dissabte a les 12 del migdia a la plaça Urquinaona i està convocada pels sindicats docents USTEC, CGT, Intersindical, COS i CNT, els sindicats estudiantils SEPC i Sindicat d’Estudiants, l’aFFaC, l’Assemblea Educativa i l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
El manifesta conjunt diu que el dret a l’educació també inclou l’accés a la lectura, la cultura, la natura i els espais de relació més enllà de l’escola, diu el manifest. Per fer efectiu aquest dret asseguren que calen polítiques públiques coordinades que combatin les desigualtats. La comunitat educativa vol ser part de les decisions i exigeix que l’administració assumeixi la seva responsabilitat.
Per garantir tots aquests drets, fan set grans reclamacions. La primera és més finançament i una xarxa pública forta: destinar un mínim del 6% del PIB a educació, amb prioritat per a la pública, un calendari a curt termini vinculant i seguiment públic. Volen una oferta pública suficient i de proximitat, del 0-3 a la postobligatòria, i revisar i reduir progressivament els concerts, combatre la segregació i aprofitar la davallada demogràfica per abaixar ràtios, no per tancar grups ni centres públics.
Reclamen la gratuïtat real i fi del copagament. Els materials, els dispositius, el menjador, el transport, les sortides i les colònies han de tenir finançament públic i estar a l’abast de tothom, demanen, i cap infant o jove en pot quedar exclòs per motius econòmics. «L’administració ha d’assumir les seves responsabilitats, sense traslladar a les famílies i les AFA costos ni tasques d’organització o gestió que no els corresponen», diuen.
Aposten per ràtios més baixes i una escola inclusiva amb recursos. «Necessitem reduir les ràtios de manera planificada a totes les etapes, limitar les sobreràtios i atendre la matrícula viva i les necessitats específiques de l’alumnat. Cal ampliar i estabilitzar les plantilles, impulsar la codocència i garantir aules d’acollida i suports suficients als centres ordinaris. També reforçar els serveis educatius i psicosocials, amb temps de coordinació amb els centres, i avançar en la gestió pública directa dels suports educatius, inclòs el servei de vetlladores», asseguren.
Exigeixen «condicions dignes» per educar, garantir estabilitat, salaris dignes i reconeixement professional a tot el personal educatiu, incloent-hi la reclassificació laboral, reduir la burocràcia i disposar de temps per acompanyar l’alumnat, coordinar-se, compartir pràctiques i formar-se. També volen garantir currículums consensuats amb els professionals.
L’etapa 0-3 «ha de tenir reconeguts el seu valor educatiu i les seves necessitats. Cal una xarxa pública, gratuïta i de gestió directa, ràtios adequades i professionals qualificats. La universalització del 0-3 ha d’anar acompanyada de les condicions necessàries per garantir-ne la qualitat educativa, reconeixent el valor de la tasca dels professionals i la importància de disposar de temps per a l’observació, la documentació pedagògica, la coordinació i l’acompanyament dels infants i les famílies».
La llengua catalana, diuen, ha de servir per aprendre i conviure. Volen recursos i suport als centres perquè el català sigui la llengua vehicular, d’aprenentatge, d’acollida i de relació del conjunt de la comunitat educativa. «S’ha de vetllar pel compliment dels projectes lingüístics de centre per garantir un adequat coneixement de la llengua, i la igualtat d’oportunitats de l’alumnat», afirmen.
Volen també centres dignes, saludables i segurs, amb un pla d’infraestructures amb pressupost i calendari per eliminar barracons, rehabilitar edificis, garantir-ne l’accessibilitat i adaptar-los a les temperatures extremes i als aiguats. «Volem patis verds i entorns escolars segurs», conclouen.
Per últim, volen una participació i democràcia efectives. «L’alumnat, les famílies i els professionals han de tenir capacitat real de decisió als centres i en les polítiques educatives. Cal revisar les normes que en regulen el govern i l’organització, reconèixer les AFA i dotar-les de recursos, i garantir transparència, accés a les dades educatives i rendició de comptes», finalitzen.














