Ara fa uns dies et vam haver de dir adeu. El pas del temps havia fet estralls i la pèrdua de mobilitat a les potetes es va sumar a les diferents patologies que arrossegaves. Tot plegat ens van empènyer a prendre una decisió que malgrat estar carregada d’humanitat, generositat i amor va ser una de les més difícils de la nostra vida. És inevitable que ara la tristesa ens envaeixi. Això ho curarà el temps, estiguis tranquil. Avui simplement vull donar-te les gràcies. Gràcies perquè en mig de la voràgine d’aquest món on tot va massa de pressa em vas regalar moments de calma en els llargs passejos que fèiem plegats. Tu volent arrambar amb qualsevol cosa comestible del terra i jo intentant evitar-ho. Gràcies per rebre’m sempre movent aquell munyonet que tenies per cua quan arribava a casa. Em vas alegrar més d’un dia gris. Gràcies per les hores de companyia que em vas brindar estirat en el teu puff preferit mentre jo treballava. Dormint, però sempre atent al més petit moviment. Gràcies per cuidar i fer feliç a l’Ariadna durant tant de temps. Formàveu un duet encantador quan us vaig conèixer fa ja uns quants anys. Gràcies per ser tan bo, dòcil i divertit. Ens feies riure quan ens donaves l’esquena tot emmurriat i em queia la bava quan m’acostaves el capet reclamant unes carícies. No sempre ha estat fàcil, cert, però les vivències i els records que ens has deixat ho valen tot. Moltes gràcies Leni i que la terra et sigui lleu.
Sessió: No iniciada
