La consellera d’Educació, Anna Simó ha promès “canvis estructurals” en el sistema educatiu i ha demanat als grups parlamentaris que la cimera d’aquest dimarts no sigui “l’enèsima reunió sense resultats”. “Tenim una oportunitat i estic convençuda que tenim la voluntat de prendre mesures perquè hi hagi resultats a curt, mitjà i llarg termini”, ha dit en una compareixença al Parlament en què ha detallat els resultats de les últimes proves de competències bàsiques i de l’informe PISA. Simó ha reiterat que són “dolents”, però ha afirmat que el sistema pot millorar “de manera prou ràpida” si es prioritza combatre la segregació i la pobresa infantil, ja que, segons ha dit, es comencen a veure “brots verds” en la millora de l’equitat del sistema.
A poc més de vint-i-quatre hores de la reunió que el Govern ha convocat per aquest dimarts amb la resta de grups parlamentaris per abordar l’estat del sistema educatiu català, Simó ha comparegut aquest dilluns al Parlament per donar detall dels resultats dels alumnes catalans a les últimes proves de competències bàsiques -fetes el maig del curs passat a l’alumnat de 6è de primària i 4t d’ESO-, i a l’informe PISA 2022.
En el cas de les competències bàsiques, els resultats en les matèries de català i castellà a 4t d’ESO van tornar a caure un any més, però van millorar en anglès i matemàtiques. A 6è de primària, els resultats van millorar lleugerament en català, anglès i matemàtiques, però van empitjorar en castellà i medi natural. Davant d’això, Simó ha defensat que els resultats mostren una “reversió de la tendència a la baixa de les puntuacions mitjanes” i ha afirmat que es tracta dels “primers brots verds” d’un inici de recuperació.
D’altra banda, en el cas dels resultats a les proves PISA, promogudes per l’OCDE i que avaluen el rendiment de l’alumnat de l’últim curs de l’educació obligatòria d’una vuitantena de països, van constatar una caiguda en picat dels alumnes catalans en els tres àmbits avaluats -comprensió lectora, matemàtiques i ciències-, i van situar Catalunya per sota de la mitjana d’Espanya i també de l’OCDE.
Assegura que es comencen a veure “brots verds” en la millora de l’equitat del sistema
Amb les dades sobre la taula, la consellera ha reiterat que el factor que “determina” els resultats dels estudiants és el nivell socioeconòmic de les seves famílies i ha apuntat que hi ha una “correlació directa” entre l’alumnat més desafavorit i els resultats més baixos, tant a les competències bàsiques com a l’informe PISA. “És el que té un impacte més gran, més enllà de l’origen”, ha dit.
En aquest sentit, Simó ha subratllat que el sistema pot millorar “de manera prou ràpida” si es posa el focus en la lluita contra la segregació escolar i la pobresa infantil i es “neutralitza” el factor socioeconòmic. De fet, segons ha detallat, els resultats de les competències bàsiques mostren també “algun brot verd” en la millora de l’equitat del sistema, és a dir, en la reducció de les diferències entre el rendiment dels alumnes segons el nivell socioeconòmic. “Quan millora la mitjana global dels alumnes, la mitjana de l’alumnat més desafavorit encara millora més”, ha dit Simó. En la mateixa línia, ha defensat que aquesta aparent millor de l’equitat del sistema és indicatiu que el pacte contra la segregació “a poc a poc” està donant resultats.
No obstant això, la consellera ha admès que “cal ser prudents” i esperar a veure l’evolució de les futures proves: “Tenim molta feina per fer”.
Promet canvis “estructurals” i demana allargar les mesures “en el temps”
Després que alguns grups hagin retret a la consellera una manca de canvis profunds per fer front a la situació de “crisis” que viu el sistema educatiu, Simó ha insistit que no vol fer “cops de timó” ni canvis “parcials i de cara a la galeria”. “Cal personalitzar, focalitzar i modelar”, ha dit Simó. La consellera ha admès que cal més inversió per alumne, però ha subratllat que “l’impacte real” sobre el sistema el tindran els “canvis estructurals”, així com la durada de les mesures “en el temps”. De fet, Simó ha demanat als grups arribar a acords per tal que les mesures que s’adoptin per revertir la situació “incloguin dues legislatures”.
En aquest sentit, ha reiterat que la situació actual és una “gran oportunitat” per fer del debat de l’educació “un debat de país”. “El diagnòstic el tenim, ara hem de fer un marc de debat que no s’allargui en el temps i que ens permeti impulsar mesures pel curs 2024-2025 i treballar a dues legislatures més”, ha assenyalat Simó. “El repte que tenim és immens, però tenim una oportunitat d’or per fer un cop de destral fort a les inequitats, a la falta d’oportunitats i a uns resultats que no ens agraden”, ha sentenciat en referència a la cimera que hi ha convocada per aquest dimarts.
Educació incrementa la inversió per alumne els darrers cursos, passant dels 3.205 euros per alumne el 2014-2015 als 5.727 euros el curs actual
D’altra banda, en la compareixença d’aquest dilluns Simó també ha donat dades sobre l’increment de la inversió per alumne en els últims anys. Segons ha detallat, s’ha passat dels 3.205 euros per alumne el curs 2014-2015 als 5.727 euros el curs actual 2023-2024. La titular d’Educació ha concretat que l’increment de la inversió s’ha focalitzat principalment en els centres de més alta complexitat. “Aquesta inversió s’ha d’acabar notant”, ha defensat.
L’Agència d’Avaluació i Prospecció de Polítiques Educatives serà una realitat el juny del 2024, segons Educació
Més enllà de presentar els resultats, Simó també ha fet un repàs de les deu mesures anunciades la setmana passada pel Departament d’Educació com a resposta a la davallada dels resultats de l’alumnat català a les proves PISA. Entre aquestes, la principal és la “transformació” de l’actual Consell Superior d’Avaluació, que el Govern vol que esdevingui una agència d’avaluació i prospecció de polítiques educatives, un ens que la LEC preveu i permet desplegar i que ara la conselleria vol accelerar. En concret, segons ha reiterat Simó aquest dilluns, l’objectiu de l’agència ha ser dur a terme “canvis de fons” pel que fa a l’avaluació educativa i que aquesta sigui una realitat el juny del 2024.
El decàleg també preveu una mesura per exportar a tot el territori les aules d’acceleració per acollir alumnes de 3r i 4t d’ESO el curs vinent, que actualment s’estan provant com a projecte pilot a Barcelona; un “compromís de país” per la inclusió; un pacte per a polítiques educatives “resilients” per revertir retallades de fons amb una inversió sostinguda que sigui fruit d’un acord al Parlament perquè es mantinguin dues legislatures; un pacte amb el món local per a un 0-3 universal i gratuït i un pla per una educació “a temps complet” que incorpori extraescolars amb valor formatiu; i una proposta per la millora global de la formació dels docents, des de la formació inicial fins a les pràctiques o l’acollida dels professors als centres, així com la formació continuada.
A més, també es preveu un pla per reduir l’abandonament escolar, seguiment del debat del programa ja iniciat de recuperació d’aprenentatges de les competències lectores i matemàtiques, i potenciar l’educació afectivosexual i la coeducació, així com reforçar la prevenció de l’assetjament escolar.
