Si les parets del Museu Morera parlessin, què dirien? Han sentit de tot. Hi vaig treballar al 1990, a Vigilància Penitenciaria, una oficina perduda en un edifici de parets grises i que imposava perquè als edificis judicials es respiren problemes. Hi vaig tornar al 2007 com regidora de Serveis Socials; reconec que entre la rentada de cara blanca de les parets i alguna remodelació tenia un altre aire, malgrat tot, no vaig aconseguir nomenar Aula de formació a la Sala de Vistes; no ajudava gens el fet que encara estiguessin allí els taulells del Tribunal. Els que hi hem treballat busquem en els nostres records i coincidim i emociona el canvi espectacular de l’edifici dedicat ara a la divulgació creativa. Enhorabona a la ciutat i a qui ho ha fet possible.
Sessió: No iniciada
