Que la situació política que ha quedat després de les eleccions és reconsagrada “ho sap tothom i és profecia”, parafrasejant els versos de J.V. Foix. Salvador Illa va guanyar les eleccions de manera clara però necessitarà el concurs d’ERC, com a mínim, per superar la investidura i tirar endavant una legislatura que podria encarar amb l’aval de la geometria variable. Ara bé. ERC no està per facilitar massa coses perquè el 12-M es va enfonsar i segurament s’ho pensarà dos vegades a l’hora de fer aquest pas. Des de la fallida declaració d’independència i de l’infame 155 els republicans han canviat d’estratègia i no és cap secret afirmar (perquè en aquest cas ho diu tothom i és profecia) que ERC fa de Convergència. De la mateixa manera l’antiga Convergència fa d’ERC, amb un Junts i un Puigdemont que amaguen amb la carta d’una unilateralitat que els republicans ja van descartar després de l’ensulsiada del 2017 i que sembla que als seus votants no els acaba d’agradar. Per tant, Illa no ho tindrà fàcil per aconseguir el suport republicà, encara que sigui per una investidura amb abstenció amb segona volta que necessitaria d’antuvi que el PP s’hi posés bé.
D’altra banda, l’expresident Puigdemont també vol optar a la investidura i tempta ERC i la CUP per fer un front comú que hauria de comptar amb l’abstenció dels socialistes. Cosa difícil si tenim en compte que és Salvador Illa i no Carles Puigdemont qui va guanyar les eleccions. Però l’expresident no s’arronsa i recorda a Madrid de qui depèn que governi Sánchez i no Feijóo. Segurament amb la intenció que Sánchez sacrifiqui el PSC en pro de la governabilitat de l’Estat. No s’adona, però, que si ho fes donaria una estocada a un PSC que ja li costa desfer-se de les acusacions de ser una franquícia del PSOE. Si Sánchez hi accedís, doncs, convertiria Illa i els seus en una sucursal de facto. I algú podrà dir: Com carai es resol tot aquest embolat? Doncs ara hi ha mala peça al teler.
Caldrà molta política, mà destra i molta paciència però no estaria malament que algú comencés a pensar en canviar la llei electoral per avançar cap una segona volta, com fan a França. Llavors sí. No hi hauria dubtes entre Illa o Puigdemont. La ciutadania tindria la última paraula i seria inapel·lable.
