Martin Luther King deia “Hemos aprendido a volar como los pájaros, a nadar como los peces, pero no hemos aprendido el arte de vivir juntos, como hermanos”. Tenia raó. Ara hi afegiríem que hem après a fer robots com a humans, a viure amb la intel·ligència artificial, a deixar-nos portar en tot per la tecnologia, però encara no hem après a viure i conviure junts. Ni amb els de la vora: les pantalles ens xuclen la mirada i l’atenció 24/7. Estic convençuda que si dediquéssim més temps a mirar al voltant, amb ulls de voler veure, a parlar i dialogar (que no és el mateix…) amb els que ens envolten –estimats i no estimats–, escoltant les seues opinions; explicant-los les nostres, compartint i contrastant punts de vista… faríem un gran servei a la convivència quotidiana. Les veritats absolutes no existeixen, per sort. És cert que tothom volem tenir la raó en allò que ens importa o que creiem fermament. Defensar el que un creu és lloable, cal fer-ho. Però cal escoltar les altres raons, els altres matisos… No tot s’hi val… Cal tenir en compte els drets i deures, els valors… el respecte… I el sentit comú que, com deia aquell, malauradament és (encara) el menys comú dels sentits.
Sessió: No iniciada
