Amb els temps que corren, la dita que posa títol a l’article només es pot entendre irònicament. El meu padrí l’ha repetida incansablement durant tota la vida, després de dinar amb tota la família, durant una tarda tranquil·la al banc de davant de casa… És clar que dir-ho ara sembla una mica absurd, amb tota la violència real que consumim, via intraocular, a través dels mitjans de comunicació.
En aquest sentit, a l’agost ens van assaltar notícies sobre l’increment de l’ús d’armes blanques a Catalunya. Llavors alguns apuntaven que no n’hi havia per a tant, que el silenci informatiu de l’estiu amplificava el ressò dels apunyalaments. Malgrat tot, sembla que sí que calia parar-hi atenció perquè, durant els darrers anys, s’ha registrat un augment progressiu de l’ús d’armes blanques als carrers. No es tracta de boletaires fent floritures amb una navalla papallona abans de collir un rovelló, sinó de persones que es posen un ganivet a la butxaca per anar pel carrer.
En diuen la “nova” cultura de la navalla, que no és tan nova com sembla, malgrat les veus que la volen fer passar per una expressió cultural pròpia de països llunyans. L’humanista Lorenzo Valla, secretari del rei Alfons el Magnànim, va deixar escrita la bel·licositat dels catalans a la seva Història del rei Ferran d’Aragó, obra finalitzada pels volts de 1445: “No hi ha gairebé cap lleidatà, com passa a tot Catalunya, que, per les discòrdies internes i les que hi ha entre particulars, no tingui armes a casa seva, almenys espasa, llança, punyal i escut; i no només a casa sinó també a la cintura i fins i tot a les mans”. Valla no s’estranyaria gaire de veure gent armada pel carrer, el que sí que li posaria els pèls de punta són els ganivets zombi que han fet furor a Anglaterra durant aquest estiu. Són ganivets de fantasia, inspirats en universos postapocalíptics que tallen només de mirar. Tenir-ne està prohibit, però la por que generen és tan gran que el govern anglès va proclamar una amnistia per a tots aquells que els entreguessin a la policia abans d’un dia determinat.
A l’edat mitjana de ganivets zombis no n’hi havia, però, més o menys com ara, la gent no respectava gairebé res. J. Lladonosa ens va donar a conèixer la genial història d’una brega de l’any 1485. Per algun motiu desconegut uns quants estudiants van retenir dos homes al Bordell Públic. En saber-ho alguns dels seus amics van voler acudir a rescatar-los i, durant el camí, van topar-se amb un dels paers. En veure’ls, el regidor va oferir-se a pacificar el conflicte, intentava evitar que es desencadenés una batalla campal. No obstant això, en arribar, els estudiants van llençar-se sobre seu armats amb llances i cuirasses. Cap d’ells va fer cas dels crits del paer amb què els demanava que s’aturessin. Al contrari, va fer falta la intervenció dels veïns per fer-los retrocedir fins als límits de l’Estudi, on estaven protegits per les immunitats pròpies del burg universitari. Als ferits, que no van ser pocs, els van atendre a l’Hospital General de Santa Maria. Veient el panorama, en aquest aspecte, de llavors ençà, tampoc hem avançat gaire.
