‘Dogman’ serà, és ja?, la sorpresa cinematogràfica d’aquest estiu infernal. Obra i gràcia del cineasta francès Luc Besson (París, 65 anys) que ens serveix un film de films. Mestissatge de gèneres, del melodrama dickensià al musical ‘glam’, fent parada i fonda en el thriller de robatori perfecte, i de propina, comèdia d’aventures segons la mitologia pop i ‘pulp’ ianquis. ‘Dogman’ funciona com un trinxat de la Cerdanya francesa, que podria ser indigest si no fos per l’ofici (i el benefici) del director de ‘Nikita’. Sota la premissa ‘Donde hay un desgraciado, Dios envia un perro’, segons el poeta Alphonse de Lamartine, la història es centra en un pobre nen, noi esguerrat, home en cadira de rodes, Douglas Munrow, el ‘dogman’ del títol, amic i senyor d’una temible canilla de gossos ultra intel·ligents. Heroi i malvat en un sol personatge, el Robin Hood de les clavegueres que redistribueix les riqueses anivellant desigualtats socials. A tot això, dosis a dojo del Shakespeare de Romeu i Julieta, de Macbeth, ‘Si puedes interpretar a Shakespeare, puedes hacerlo todo’, sosté el protagonista, interpretat per l’hipnòtic Caleb Landry Jones. Alhora, transvestit de glamurosa drag queen fent (i cantant) d’Edith Piaf, Marlene Dietrich, Marilyn Monroe. Enamora. Cinema fulletonesc d’aparent bogeria surreal. Guau! Els gossos no menteixen.
Sessió: No iniciada
