Fa uns dies em van explicar una breu història que no se si recordo bé, però si m’interessa molt el missatge que transmetia. Així que passo a explicar-vos-la i que em disculpi aquell que la conegui si no és exacta. Diu així: Buda parlava amb els seus deixebles i els contava que fins i tot a aquell que havia arribat a la il·luminació se li permet una nit d’empipament. Però només una. No recordo si deia una nit d’empipament, d’ira o de què. El que sí em va impactar va ser el missatge que jo vaig veure en aquesta història. Ve a dir-nos, o així ho entenc jo, que és igual com de gran persona siguem , que mai fallem en res o que pràcticament sempre siguem capaces d’aguantar les nostres emocions dolentes. Ve a dir-nos que podem permetre’ns que una emoció negativa ens superi, però només per una nit. És a dir, si per exemple un dia t’envaeix el descoratjament, no passa res. Pots permetre-t’ho una nit. Però després has de tornar a ser el que eres. Tal vegada ho podríem traslladar a coses menys emocionals. Imagina’t que estàs fent dieta i un dia falles. Que això no en suposi l’abandó ni una fustigació personal per sempre. Torna al teu camí inicial i continua’l amb la mateixa emoció i ànim com ho vas iniciar. Així que se’t permet… Per cert, buscant aquesta frase en internet he trobat diverses frases que se li atribueixen a Buda i us dic que val la pena de llegir-les.
Sessió: No iniciada
