Potser ser vulnerable no sigui tan dolent. Potser ser vulnerable és el que et pot arribar a convertir en un petit heroi. Aquell que s’enfronta a un repte o perill sabent que no pot fallar no és un heroi. Ser vulnerable a alguna cosa i així i tot decidir seguir endavant vol dir que s’és una persona amb coratge i atrevida. Per tant, ser vulnerable no és tan dolent. No dic que ho siguis per voluntat, no crec que a ningú li agradi ser vulnerable, ni que a ningú li agradi fracassar, però tal vegada part del mèrit de l’èxit no és només aconseguir-lo, tal vegada part d’aquest mèrit és intentar-lo estant fins i tot pitjor que els altres. Per a tu mateix i per als altres; de no aconseguir l’objectiu no passa res ja que ningú creia que ho aconseguissis. Res t’importarà el que puguin lloar-te la resta. Quant a tu, imagina’t com podràs arribar a sentir-te. Seria similar a un joc, una aposta en la qual ningú dona res per tu excepte tu mateix i aconsegueixes guanyar-la. Llavors no et treguis valor a tu mateix. Només fes i recorre el camí que vols i que importa el que succeeixi mentre tu et sentis bé. Sense fer mal a ningú i només bé amb tu mateix. Potser aquells anomenats invulnerables tan sols són persones que malgrat tot simplement fan el seu camí. Potser val la pena recordar una de les frases mes famoses d’Antonio Machado: “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”.