La Universitat de Lleida va decretar tres dies de dol institucional per la mort de qui va ser el seu rector i va habilitar un llibre de condolences telemàtic. L’actual rectora, Maria Àngels Balsells, destacava que la seva mort “té dimensió i impacte a nivell social, per a la ciutat i pel país donada la seva projecció personal, professional i acadèmica, que és el viu exemple de transmissió del coneixement, de la ciència i de l’humanisme”, mentre que la degana de Medicina, Judit Herreros, deia que “el recordarem per la seva proximitat, la qualitat humana i la seva convicció que no és suficient amb ser un bon professional, sinó que cal ser també un professional bo”. Per la seva banda, Jaume Puy, exrector de la UdL, va remarcar sobretot “la seva actitud de servei i un compromís social que va compatibilitzar amb l’hospital i la docència, va voler apropar la universitat a la ciutat”. A nivell més personal deia que “era una persona molt propera i que es va comprometre amb el professorat o les plantilles de pas”, i pel que fa a les instal·lacions que es van impulsar sota el seu mandat, afegia que “sempre va tenir clara la importància de les infraestructures de recerca”.
Roberto Fernández, també exrector de la UdL, afirmava que “va ser un gran rector en un moment difícil, l’aplicació del pla de Bolonya, i ho va fer amb pocs recursos”. També destacava que era “una persona dialogant i capaç d’establir ponts; va crear un bon ambient”. La Fundació Antisida de Lleida el definia com “una persona excepcional que ha dedicat la seva vida a la família, a la medicina, a la universitat, al compromís cívic i, sobretot, a la defensa de la dignitat humana” i recordava que va ser un dels impulsors i fundadors de l’Associació Antisida de Lleida, que va presidir entre 1989 i 2003 “convertint-se a Lleida en la veu més ferma en la defensa dels drets, la dignitat i l’acompanyament de les persones afectades pel VIH”.
A més, des del moment en què es va conèixer la notícia, les xarxes socials van omplir-se de missatges de condol i reconeixement. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa lamentava el traspàs “d’un humanista i gran defensor de la Universitat”. Joan Talarn, president de la Diputació, parlava d’un “humanista compromès amb les persones i amb el teixit social de Lleida. Ens queda el llegat d’una vida dedicada a fer millor la dels altres”, mentre que el president català, Salvador Illa, el citava com un “referent de la medicina, la universitat i la bioètica a Catalunya. Lleida i el conjunt del país perden una figura estimada, compromesa amb el servei públic, la docència, la recerca i l’humanisme”.
