A l’endemà de la festa de la Mare de Déu del Pilar és una bona ocasió per explicar les moltes vicissituds i la petita història que amaga l’altar de la Pilarica, ubicat a la capella central de la girola de la Catedral Nova de Lleida, coincidint amb el 60 aniversari de la seva construcció.
El bell i impactant retaule és una rèplica exacta de l’anomenada Santa Capilla de la Basílica del Pilar de Saragossa, dissenyat per Ventura Rodríguez (S. XVIII), on és representa l’aparició de la Verge Maria en carn mortal a l’Apòstol Sant Jaume.
L’Arxiu Capitular de la catedral de Lleida conserva un plec de documents relacionats amb la seva construcció. Entre aquesta documentació hi ha el projecte de l’altar, el pressupost i el contracte, així com el dibuix a escala del retaule. També pot consultar-se tota la correspondència que van mantenir el seu promotor, el canonge arxipreste de la Catedral de Lleida Josep Portal Farré, molt devot de la Pilarica i conegut a Lleida per haver estat el propietari de la desapareguda llibreria religiosa Lisardo Portal, ubicada al cap damunt del carrer la Palma i l’empresa Arte Sacro Navarro de Saragossa, a qui aquest havia encomanat el retaule.
L’empresa Arte Sacro, va ser fundada l’any 1939 i estava dedicada a arts decoratives, pintura i escultura, si bé la seva especialització era l’art religiós, com per exemple talles, pintures, vitralls i retaules, com el de la Verge del Pilar de la Catedral de Lleida, un dels més singulars i importants que porten la seva signatura. A partir dels anys 60, com a conseqüència dels descens de treballs d’arts religiós, va dedicar-se exclusivament a l’art del vitrall, que té continuïtat actualment amb el nom de Cristacolor.
Resseguint la interessant documentació de l’Arxiu Capitular sobre la construcció d’aquest altar, trobem una primera carta dirigida a Arte Sacro Navarro signada pel canonge Josep Portal, proposant-los-hi la construcció d’un altar dedicat a la Verge del Pilar per la Catedral de Lleida “a expensas mías”. L’empresa aragonesa assumeix l’encàrrec de Mn. Portal i el 6 de juliol de 1960 li fa arribar el projecte d’una altar-retaule de fusta tallada, de 9,50 metres d’ample i 10 d’alçada. El retaule estaria format per tres cossos centrals: “(…) formado por tres espacios verticales, flanqueados por columnes del mismo estilo i forma que las existentes en la Santa Capilla del Pilar de Zaragoza”, detalla el pressupost. Pel que fa al cos central, el projecte preveu la representació de la Vinguda de la Verge del Pilar a Saragossa: “(…) siendo esta una reproducción y copia de la existente en el Pilar”. Estaria feta de fusta tallada, imitant el marbre blanc i tindria 5 metres d’alçada. Pel que fa als cos de la banda dreta, aniria la imatge de la Pilarica, damunt una columna de marbre i al de l’esquerra, l’apòstol Sant Jaume, rodejat dels set primers conversos de la ciutat de l’Ebre, tallat tot en fusta i imitant el marbre.
Seguint la documentació de l’arxiu, trobem l’acta de la reunió del capítol catedral del 7 de setembre de 1960, on els canonges accepten l’oferiment de l’altar de la Mare de Déu del Pilar fet Mn. Josep Portal, alhora que aproven el projecte de Navarro Arte Sacro. També trobem el contracte amb data de 9 de març de 1962, amb les signatures de Manuel Navarro López, representant legal de l’empresa i la de José Portal Farré, el canonge promotor del retaule. El contracte, que obliga les dues parts, especifica que l’obra tindrà un termini d’execució de 14 mesos, amb un pressupost de 265.000 pessetes, que seria abonat mitjançant quatre pagaments a terminis.
Tot i la voluntat de Mn. Portal d’endegar els treballs amb diligència, una greu malaltia i també problemes econòmics pel seu finançament, farien aturar el projecte. Superat el problema de salut i els problemes financers, els treballs per l’execució del retaule s’iniciaren el 14 de juliol de 1962. L’obra anaria avançant, tot i que amb entrebancs i alguns malentesos entre el donant i l’empresa, que varen alentir la seva execució. Tant fou així que s’acabaria superant el termini de l’entrega de l’obra prevista pel 15 de setembre de 1963 i no seria fins a finals d’aquest mes que el retaule estava col·locat a la capella, però faltava encara molts detalls per donar-lo definitivament per acabat. Davant d’aquestes circumstàncies, Mn. Portal envià un escrit a Arte Sacro, amb data de 3 d’octubre de 1963, queixant-se d’alguns acabaments, que ell no veu correctes i que descriu amb claredat: “(…) tengo a la vista una foto de la angélica capilla del Pilar de Zaragoza, y en la parte superior de los rayos del grupo escultórico central, veo dos angelitos que Vds., tal vez inadvertidamente han suprimido. Son catorce los que cuento y Vds. no han puesto mas que doce. La Virgen que preside el retablo no lleva corona”. També exigeix que sigui desmuntada i col·locada de nou la columna de la Verge i el basament del retaule.
A la carta els informa que, tot i que tenia previst una solemne inauguració del retaule, degut als molts imprevistos i entrebancs: “(…) y el retraso no oprortunamente notificado de la colocación y entrega de la obra, mi decepción ha sido grande y mayúsculo mi disgusto. Tanto, que el martes día 1 d’octubre, sin anunciarlo ni invitar a nadie, quedó hecha la inauguración con una Misa rezada, sin la mas mínima solemnidad”. Finalment, havent complert l’empresa amb les demandes de Mn. Portal, la capella va quedar acabada el 14 de novembre de 1963, ja passada la festa de la Verge del Pilar, tal i com podem llegir a la carta d’Arte Sacro signada per Manuel Navarro dirigida a Mn. Portal: “(…) queda pues claro que doy por terminado el retablo y satisfecho de dejar en esta Catedral una obra digna de ella”. També el preu final fou modificat a l’alça i Mn. Portal hagué de pagar 269.000 pessetes, 4.000 més del pressupost que especificava el contracte del Pilar de Lleida.
