És mitja tarda. Al Mercadal ja afina la cobla i em trobo al Bernat Solé, exalcalde d’Agramunt i exconseller. El Bernat és un clàssic de la sardana. De petits vam coincidir de campaments a Bon Repòs i ell ja tocava el fiscorn a la Jovenívola d’Agramunt. Un matí d’estiu el Robert Oró, amb un baix elèctric rellevant la berra i el Ricard Bertran com a mestre de cerimònies, van improvisar un recital amb la cobla a les escales de la casa de colònies. I és que, com va dir Joan Maragall, aquesta és la dansa més bella “de totes les danses que es fan i es desfan”. Potser per això vaig gaudir a Balaguer de la Sardanada. Hi va haver de tot. El Marc Timón, compositor a Hollywood, estrenant la sardana dedicada a Carner-Ribalta, cinc hores de ballada i un curs de sardana satànica, una modalitat que trenca la verticalitat noucentista per donar nous aires a la dansa. Fins i tot em vaig trobar a les germanes de Cal Joan Bo d’Artesa de Segre fent-se fotos amb un músic. I encara que no sé si la sardana serà satànica o no serà el que sí vaig notar és que la nostra dansa té futur.
Sessió: No iniciada
