Només fent una mirada al Fons de la Casa Ducal de Híjar, una casa nobiliària que va posseir diversos dominis a Lleida en època moderna, es pot observar la quantitat de documents originaris del Comtat d’Urgell i de Pallars que hi ha descrits en aquest fons de l’Arxiu Històric Provincial de Saragossa. També n’hi ha de les baronies d’Erill, Mur i Guimerà i es poden consultar a través de la pàgina web del propi arxiu accedint als documents escanejats amb PDF. Són de pública consulta, estan descrits en la seva integritat i un temps després de la donació feta per la Casa de Híjar es va fer un conveni amb la Generalitat. De fet, l’Arxiu Nacional de Catalunya en té una còpia digitalitzada tot i que els originals són a Saragossa.
La donació del fons documental, amb múltiple documentació procedent de Lleida i Catalunya, es remunta a 1987 quan don Jesús Aguirre i Ortiz de Zárate, duc consort d’Alba i de Híjar, va donar tot aquest fons a l’Arxiu Provincial de Saragossa. I com que aquesta casa nobiliària aragonesa va tenir possessions als senyorius d’Erill, Guimerà, Mur i Orcau (arran de matrimonis amb cases nobiliàries catalanes) ara aquesta documentació originària de Lleida és a l’Aragó.
La majoria d’expedients que s’hi poden consultar estan molt ben descrits a la mateixa pàgina web de l’arxiu. La documentació és diversa i la majoria és d’època medieval. Com l’escriptura de fundació i dotació de l’església de Santa Maria de Mur que van fer els comtes Raimon i Valença de Pallars. També hi ha el document de dotació fet pel Comte de Pallars “a favor de la Santa Església Romana de totes les esglésies situades entorn a la de Santa Maria de Mur”. De papers originaris de les terres de Lleida n’hi ha molts més en aquest arxiu. Com l’absolució “atorgada per Ermengol, Comte d’Urgell, a favor del rei Pere II”. Amb aquest document se certificava l’obligació que tenia el rei d’auxiliar el comte contra els seus enemics. També hi ha un jurament de tints andorrans, que donen fe del “jurament de pau” entre el comte de Foix i el seu fill, amb Ermengol, Comte d’Urgell i el propi bisbe, per acabar “les controvèrsies” entre ells. Als papers de Saragossa també hi apareix documentació relativa al casament d’Aurembiaix, filla d’Ermengol i Comtessa d’Urgell, amb Pere de Montpeller, el fill del rei Pere II. Hi ha documents relatius a donacions a Seròs i Aitona, papers que fan referència al poble i al Castell de Guimerà i als testaments d’Aurembiaix i d’Ermengol. En alguns casos aquests llegats especifiquen tractes i acords als que arribaven els comtes catalans. És el cas de l’expedient que dona fe de la “donació del Comtat d’Urgell i vescomtat d’Àger atorgada per Jaume II a favor del seu fill l’infant Alfons”. Això, segons els documents conservats a Saragossa, es feia “a condició de reintegrar-lo al patrimoni reial si no hi hagués descendència masculina del seu matrimoni amb Teresa d’Entença”. En un d’aquests papers també explica com Jaume II va concedir al seu fill, l’infant Pere, “el comtat de Ribagorça”. Són diversos, també, els testimonis de documentació sobre la Baronia d’Erill i alguns extractes de com el Papa Gregori IV confirma el convent de Santa Maria de Mur “en la regla de Sant Agustí”, a més “del patronat exercit pels Comtes de Pallars”. En un dels documents es fa referència a la “donació del castell i vila de Balaguer atorgada per Jaume I a favor de Ponç de Cabrera, Comte d’Urgell”. Ara bé. No només documentació de Lleida hi ha en aquest arxiu aragonès, sinó també d’altres punts del país, en els que la Casa de Híjar hi tenia possessió a l’època moderna. De fet, el catedràtic de Yale, Paul Freedman, ja hi va recórrer fa anys per estudiar alguns aspectes de l’Abat Oliva, el fundador dels monestirs de Ripoll i de Montserrat i impulsor de la Pau i Treva.
Un fons documental que neix amb les unions matrimonials de la Casa Ducal de Híjar amb cases nobiliàries catalanes
El fons de la Casa Ducal de Híjar conté documentació dels Comtats d’Urgell i de Pallars, de Guimerà, de Castell de Mur, d’Erill i de l’Abat Oliva, fundador del monestir de Ripoll i del de Montserrat. De fet, el catedràtic de la Universitat de Yale, Paul Freedman, va recórrer a aquest fons conservat a Saragossa per estudiar la seva figura.
Com va arribar aquest fons amb tanta documentació catalana a Saragossa? Doncs a través de la donació que en va fer la Casa Ducal de Híjar, que ara forma part del Ducat d’Alba, l’any 1987. És un fons molt gran de més de 2.000 caixes, que contè des d’arbres genealògics fins a cartularis i documentació de plets. Segons va explicar a aquest diari el director de l’Arxiu Provincial de Saragossa, José Carlos Puente, la Casa Ducal de Híjar es va emparentar matrimonialment amb “gairebé totes les cases catalanes” a través del Comtat d’Aranda, amb seu a la població aragonesa de Épila. Era, aquest comtat, una de les cases principals d’Aragó i van heretar la Casa de Híjar. A partir d’aquí, i de les “polítiques matrimonials” que els vinculen amb cases nobiliàries catalanes, el fons es va engrandint fins que els seus propietaris en fan donació a Saragossa. En aquell moment es va fer un conveni amb l’Arxiu Nacional de Catalunya, que conserva una còpia digital de tota aquesta documentació, i poc a poc el llegat s’ha posat a disposició del públic. De fet, es pot consultar a través de la pàgina web de l’Arxiu Provincial de Saragossa, en el subapartat de la Casa Ducal de Híjar. Segons va explicar l’arxivera que va ordenar i estudiar tot aquest fons, Maite Iranzo, la documentació, tot i que fragmentada en diverses famílies, és de suma importància per dirimir qüestions de propietats de masies o altres elements en els que cal recórrer a la documentació històrica. De les més de 2.000 caixes de documents n’hi ha d’originals però també hi ha còpies que es van fer a posteriori per documentar diferents qüestions de propietat. En aquest cas estan autentificades al principi per un notari. Serien, d’alguna manera, com les còpies de seguretat actuals, salvant totes les distàncies. I era molt habitual en aquella època.
