El dia onze de novembre és, als nostres calendaris, el dia de Sant Martí. Un personatge llegendari, exemple de cavaller generós que després fou Bisbe de Tours. La devoció al sant, des de la llunyana època dels francs es va estendre arreu d’Europa i molt especialment per França, Occitània i Catalunya. També al nostre Pirineu i a Lleida.
Des de fa uns quants anys, la data també es recorda a la nostra ciutat perquè s’hi commemora el trist final de la Guerra de Successió i en conseqüència la capitulació, la desaparició de l’Estudi General, del govern municipal de la Paeria i el tancament al culte de la Seu Vella entre altres desgràcies humanes i materials molt significatives. Va ser l’any 1707, set anys abans que la caiguda de Barcelona un altre 11, el de setembre, que també commemorem.
Sant Martí és també el nom d’una església romànica de la ciutat de Lleida, força castigada però molt interessant i que ens costa de veure oberta. A dins, una nau molt més gran del que sembla, discreta i harmònica, encara té a les parets els suports dels retaules, les peanyes de les escultures, i també els fanals plens de focus que ho il·luminaven quan l’antic temple va fer de museu provisional quan s’acabava d’enllestir el Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal inaugurat l’any 2007. Aquest va ser el darrer destí d’aquest monument que dona nom al carrer, antiga parròquia, museu provisional, presó, establiment militar… i capella de l’Estudi General.
Tot això i més. L’església vella de Sant Martí ha tingut diversos usos, alguns desagradables i ignominiosos, però el més important de tots el va exercir essent un espai important de la Universitat medieval, la primera als territoris de Catalunya i de tota la Corona d’Aragó. Per això, potser seria important tornar-li aquesta memòria i fer-ne participar la ciutadania, la d’aquí i la que ens visita. No hi ha cap testimoni a la ciutat que expliqui aquesta Universitat i els importantíssims personatges que hi van estudiar o ensenyar entre el 1300 i el 1707. No tenim cap lloc que ens apropi els coneixements que tant van significar en aquells segles. Enlloc trobem cap notícia sobre la irradiació territorial que tenia el seu epicentre a Lleida, en aquests espais ara mig desmanegats on resisteix, honesta i humil, l’antiga capella romànica. De tot el burg universitari, un dels primers d’Europa, amb totes les seves històries i aventures, en resta només aquest temple que tant assenyadament es va incorporar al Museu de Lleida per fer de contenidor d’actuacions patrimonials.
Celebrant el dia de Sant Martí estaria bé que ens plantegéssim seriosament un possible ús per aquest monument i no és la primera vegada, ni sóc la primera persona, que proposa destinar-lo a espai d’interpretació de l’Estudi General (tot i que el nom no m’agrada gens, però serveix per entendre’ns). Recuperar tantíssima memòria de la ciutat i de mitja Europa: el coneixement del dret, la medicina, la filosofia, els personatges internacionals, els científics, els documents, autors… Un annex al Museu on s’hi pugui explicar tot això, amb mitjans i tecnologies que poden ajudar-hi molt. Conservar i revalorar un lloc que pot servir també per moltes de les solemnitats de l’actual ciutat universitària, sumar un nou atractiu al circuit de visita cultural i de lleure (al costat de La Panera, de l’Orfeó, del Mercat del Pla, del conjunt emmurallat, al peu del Turó de la Seu Vella i a tocar de l’àrea de serveis d’hostaleria de la zona alta).
Cal rememorar les pèrdues, les dissorts i els espolis tan terribles com els de 1707, però això ha de servir per reivindicar la resiliència i mostrar la nostra capacitat de superació com a comunitat i com a ciutat. Sant Martí és un bon dia, i un bon lloc, per fer-ho.
