Personalment em cau bé Sant Jordi: va néixer a la Capadòcia, per tant turc de naixement, va ser uns dels principals comandaments de l’exercit romà i el van decapitar per ser cristià. Vaja, ho té tot: ara seria un immigrant que arriba a ser un del millors caps de l’exercit d’ocupació i és assassinat pels companys de feina per les seves creences religioses. Temps després apareix a Cirene (Líbia) i a Beirut (Líban) per alliberar les ciutats amenaçades per un drac ferotge i diuen que de la sang de les ferides mortals en brollaren roses… Aquí, que som molt llestos, ens fem nostra la llegenda al segle XV tot aprofitant l’existència d’una fira de roses, i segles més tard, algú va assenyalar la coincidència amb els dies en què van morir Cervantes i Shakespeare (els mes grans en llengua castellana i anglesa) i fem fira del llibre. I com que el sant es venera tant en la tradició cristiana com musulmana (Al-KHidr o Al-Jádr) doncs més agermanament.
Sessió: No iniciada
