El president del Govern, Pedro Sánchez, va haver de travessar un calvari parlamentari al Congrés de nerviosisme, paraules gruixudes i crits de dimissió en què el seu principal oponent, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va sembrar el virus de la sospita, mentre que el líder de Vox, Santiago Abascal, li va etzibar que és “un corrupte i un traïdor” per, tot seguit, marxar de l’hemicicle.
Feijóo va titllar Sánchez de “llop de la manada corrupta”, el president li va replicar descrivint el PP com una “enciclopèdia de corrupció amb capítols autonòmics”, citant Ayuso, Moreno, Mazón, Mañueco i Rueda. El president del govern també va afirmar que l’únic “avançament” que hi haurà pròximament és el de les sentències dels casos de corrupció que afecten el PP i que podrien estar llestes “a la tornada de l’estiu”.
Però el projectil que Feijóo guardava era de llarg abast, referit a la moció de censura a què Sánchez el repta. “No em falten ganes, em falten quatre vots. Si apareixen, no ho dubtaré ni un instant. Qui sap si apareixeran, perquè Ábalos va ser el principi però Cerdán no serà el final”, va deixar anar. “Ara els seus socis han d’escollir si volen seguir a la trama”, va reblar dirigint-se al PNB, Junts, ERC i el BNG.
Ell sí que es va poder explicar en silenci, no així Sánchez, sotmès a un continu escàndol de veus, crits, gestos i retrets de tota mena emesos des de les bancades del PP i Vox, que gairebé feia inaudible la defensa de la netedat del PSOE davant les moltes condemnes per corrupció dels populars que es va esforçar a recordar el president del Govern.
La presidenta de la Cambra, Francina Armengol, se les va veure i desitjar per mantenir l’ordre, però res no va poder evitar que les veus de “dimissió!, dimissió!” iniciades a l’uníson des de les files del PP, acompanyades al ritme amb cops als escons i puntades de peu a terra, sonessin en eixordadora majoria, com un sentència.
Davant la tempesta, els socialistes van reaccionar també amb aplaudiments. I si Feijóo va ser llargament aclamat per tots els seus diputats en peus al rematar la seva pregunta a Sánchez, els del PSOE van replicar a l’estrepitosa exigència de dimissió de la mateixa manera.
Cerdán tenia gairebé la meitat d’una constructora assenyalada per l’UCO
La Guàrdia Civil va trobar al registre a l’empresari Antxón Alonso una escriptura del 2016 en què Santos Cerdán adquiria gairebé la meitat de participacions de Servinabar 2000, empresa assenyalada per l’UCO en el seu informe sobre presumptes irregularitats en adjudicacions públiques. Precisament, la UCO ha demanat autorització per rastrejar els comptes de Cerdán dels darrers deu anys.
D’altra banda, l’exdiputat de la CUP Benet Salellas assumirà la defensa legal de Cerdán al Suprem, fet que ha creat malestar a les files del partit anticapitalista malgrat que Salellas ja no n’és militant.
Els socialistes navarresos auditaran els seus comptes
La secretària general del Partit Socialista de Navarra (PSN-PSOE), María Chivite, va encarregar una auditoria dels comptes del partit de quan Santos Cerdán en va ser el secretari d’Organització.
Chivite va reconèixer que ha passat de la “completa desolació”, visible en la primera compareixença després del primer informe de la UCO, a sentir “una profunda indignació”. Se sent, va dir, “profundament traïda personalment i políticament com a presidenta del Govern”.
Ábalos va voler amagar un disc dur
La Guàrdia Civil va descobrir, durant el registre a la casa de l’exministre José Luis Ábalos a València, que una dona que l’acompanyava, i a qui va demanar que sortís a passejar el gos, va ocultar als seus pantalons un disc dur, moment en el qual una agent la va escorcollar i li va intervenir el dispositiu.
