El cap del Govern, Pedro Sánchez, va acusar ahir el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, d’eludir el cessament del president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, “abraçant la ultradreta” amb el pacte pressupostari que va anunciar amb Vox.
Sánchez va llançar aquesta acusació a Feijóo al cara a cara que tots dos han protagonitzat en la sessió de control al Govern del Ple del Congrés i en què el president del PP ha retreure al cap de l’Executiu els seus moviments per intentar controlar el Grup Prisa i que tingui “por a la veritat”.
Sánchez va recordar que Espanya, amb Rajoy com a president, es va comprometre el 2014 a gastar un 2% del PIB en defensa i quan ell va arribar a l’Executiu s’havia arribat al 0,9%, “a anys llum” de l’objectiu.
En aquest sentit, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va reiterar que el Govern complirà el compromís d’augmentar la inversió en defensa i ho farà amb un “paper actiu” del president Sánchez intentant que hi hagi instruments com que no computi aquesta despesa o comptar amb fons específics. “Espanya complirà els seus compromisos internacionals i anticiparà el 2% del PIB en despesa en defensa”, va dir.
D’altra banda, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, va demanar “empatia” i “alçada de país” a les comunitats del PP per fer el repartiment de prop de 4.400 nens i nenes que, segons va dir, “no poden suposar un problema”. després de l’exemple que va donar Espanya amb l’arribada de refugiats ucraïnesos.
Catalunya tutela més del doble de menors no acompanyats que Madrid
La comunitat que acull més joves estrangers no acompanyats –després de les Canàries, que tutela 5.875– és Catalunya, amb 2.242. La segueix Madrid, amb 937, Galícia amb 800 menors, i el País Basc amb 850. A les Balears, 634, i a Múrcia 500, igual que a Ceuta, mentre que Melilla tutela 200 menors.
Aragó n’atén 197; Castella i Lleó, 180, i Navarra, 163. Castella-la Manxa n’acull 140, Astúries 101, Extremadura 90, a Cantàbria hi ha 22 joves migrants tutelats, i 13 a la Rioja.
En aquest sentit, governs autonòmics de diferents colors van presumir ahir de la seva solidaritat i van atacar el pacte aconseguit amb la formació de Puigdemont, a qui el president castellanomanxec, Emiliano García-Page, va anomenar “supremacista identitari”.
