Tal com està el pati de salvapàtries de pa sucat amb oli amb missatges apocalíptics del trencament d’Espanya, es millor, per salut mental, veure programes relativitzant la realitat. He llegit que l’ONU exigeix al govern espanyol obrir un corredor humanitari per les víctimes de la amnistia… ho heu endevinat: es notícia d’El Mundo Today. Estaria be, no se per què el personal es trenca la vestimenta si la llei no s’ha presentat. No serà per amnisties en aquest país! Encara pica la amnistia fiscal de Rajoy; mes que res perquè el frau que va condonar el paguem entre tots. No oblidaré mai la tensió d’aquell temps: el tenir que callar, el maltracte verbal o pitjor per no ser independentista, a la família, al mon laboral, al educatiu, veure com cremen els contenidors del meu carrer, però tampoc oblidaré el reguitzell de cotxes policia circulant per Ronda en una Lleida ocupada, tampoc els cops de garrot a veïns i veïnes absolutament pacífics. Com era possible que una qüestió que no havia de sortir de l’àmbit polític es va voler solucionar a cops de garrot? Si després dels indults arriba la amnistia per la convivència, ben arribada es. M’agradaria que el bisbe Omella, que hauria de vetllar per la pau i la convivència, utilitzés el corredor…