El Departament de Salut té constància de sis professionals sanitaris objectors de consciència per a la pràctica d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) inscrits en el registre que va entrar en funcionament l’any passat, segons ha informat la consellera Olga Pané en comissió al Parlament. Pané ha afirmat que el dret a l’avortament s’està exercint “àmpliament” i no té coneixement que cap dona se n’hagi quedat fora “per algun problema d’accés”. “Catalunya és en aquests moments bastant exemplar amb la pràctica d’un procediment que forma part dels drets històrics de les dones”, ha valorat. El 2023 es van registrar 22.307 avortaments voluntaris a Catalunya, prop del 2% més que l’any anterior, i el 84% van ser amb finançament públic.
En una compareixença a la Comissió de Salut del Parlament per informar sobre la prestació de la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE), Pané ha afirmat que a Catalunya el dret a l’avortament “està garantit a tot el territori” tant “amb mètodes quirúrgics com farmacològics”.
La consellera ha recordat que els professionals sanitaris poden objectar per motius de consciència respecte a la pràctica de la interrupció voluntària de l’embaràs, però que aquest dret individual ha de conviure amb el dret a l’avortament. La reforma de la llei d’interrupció de l’embaràs del 2023 va establir que cada comunitat autònoma havia de crear un registre de professionals objectors a efectes organitzatius i per a una “adequada gestió de la prestació”. A Catalunya, es va posar en marxa l’any passat i segons Salut n’hi ha sis d’inscrits (dades de finals de maig).
Altres dades que ha facilitat Pané, aquestes corresponents el 2023 -les de l’any passat s’estan acabant de tancar-, a Catalunya hi ha 84 punts assistencials per a la realització de les IVE: 39 centres d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR); 10 centres extrahospitalaris privats i 35 centres hospitalaris. El nombre d’IVE als ASSIR va representar el 42%; les fetes en clíniques contractades, el 47% i als hospitals, l’11%.
La majoria d’avortaments voluntaris s’han fet amb finançament públic, concretament 18.701 dels 22.307 (84%). D’aquests, 11.730 es van practicar en centres que pertanyen al sistema sanitari públic (SISCAT) i 6.971 en centres fora del SISCAT, que en aquest cas tenien concert amb el CatSalut i han fet tant IVE finançades públicament com no. Un total de 3.606 avortaments voluntaris (16%) no es van finançar públicament.
El 2023, més de la meitat dels avortaments voluntaris (55%) s’han fet amb un tractament pròpiament farmacològic, mentre que el 45%, amb un mètode instrumental o quirúrgic.
El grup dels Comuns, que havia demanat la compareixença de la consellera per aquest tema, ha preguntat si els hospitals catalans vinculats a l’Església continuaven sense fer avortaments tot i ser una prestació inclosa en la cartera de serveis, com va informar la Ser fa uns mesos, i han advertit que Salut no pot permetre objeccions ideològiques dels centres.
Pané ha respost que tots els hospitals catalans estan acreditats per fer avortaments, però que en alguns casos els professionals van a un altre centre proper amb “quiròfans més apropiats” per a aquests procediments. “Crec que hem d’assegurar la prestació, aquesta és la primera qüestió, i després que les titularitats d’un centre o un altre no impliquin carteres de serveis a elecció. En això estem d’acord i hi estem treballant”, ha resolt la consellera.
La vacunació de la grip dels professionals sanitaris no supera el 30%
La titular de Salut també ha comparegut per informar sobre la temporada passada de la grip. Una de les dades destacades que ha donat és que la taxa de vacunació dels professionals sanitaris se situa entre el 25% i el 30% segons el centre i ha reconegut que aquest és un tema “pendent de millorar”. En el cas de les dones embarassades, un altre col·lectiu a qui s’indica la vacunació de la grip i que té tradicionalment una taxa baixa, va ser del 24%.
