La consellera de Salut, Olga Pané, ha anunciat millores parcials a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida per augmentar la intimitat de les dones que estan a punt de parir i que ara han de fer la dilatació en un únic espai amb vuit boxs separats per cortines. “Una cortineta no ens sembla una manera de garantir la privacitat, el que volem són solucions més rígides, més físiques”, ha explicat Pané. Salut preveu implementar les millores al llarg de l’any que ve, a l’espera d’una solució definitiva quan s’acabin les obres del nou bloc quirúrgic. Pané n’ha parlat al Pont de Montanyana, a la Franja, on ha signat amb el seu homòleg aragonès la renovació del conveni per a l’assistència sanitària de les urgències i emergències a la zona limítrofa.
Usuàries, sindicats i professionals fa temps que denuncien la manca de privacitat de l’àrea d’obstetrícia de l’Arnau de Vilanova, un hospital que cada any atén uns 2.500 parts. La principal queixa és que les mares no tenen privacitat durant el procés de dilatació i que això incompleix el protocol d’atenció i acompanyament al naixement de Salut, que estableix que s’ha de fer un espai íntim i no compartit.
La consellera de Salut, Olga Pané, ha admès la manca de privacitat de les pacients i ha avançat que estan treballant en una solució provisional per implementar solucions “més rígides i més físiques” que permetin separar les futures mares durant el procés de dilatació. “Els arquitectes estan dissenyant la solució i la posarem en marxa de seguida que puguem, durant l’any que ve”, ha detallat.
La solució definitiva, però, no arribarà fins que pugui concretar-se l’ampliació de l’àrea d’obstetrícia de l’hospital i que es preveu que trigui més temps. Perquè això sigui possible, ha explicat la consellera, caldrà esperar que s’acabin les obres del nou bloc quirúrgic de l’Arnau i quedi alliberada una àrea on ara hi ha sales d’operacions.
Renovació del conveni d’atenció d’urgències i emergències a la Franja
La consellera ho ha avançat al Pont de Montanyana, on amb el conseller de Sanitat del govern de l’Aragó, José Luis Bancalero, han signat el conveni de col·laboració entre els dos governs per a l’assistència sanitària en urgències i emergències en la zona limítrofa entre les dues comunitats, amb 82 municipis.
La mesura beneficia uns 30.000 habitants de 36 municipis de Ponent, l’Alt Pirineu i les Terres de l’Ebre, i uns 55.000 habitants de 46 municipis de les províncies d’Osca, Saragossa i Terol. El conveni existeix des del 2005, però va caducar el 2018 i no s’havia renovat. Durant aquest temps, el servei s’ha continuat prestant, però ara s’ha renovat per un període de quatre anys, prorrogable a quatre anys més.
L’acord preveu que, en cas d’una urgència o emergència sanitària, s’utilitzi el dispositiu òptim en cada cas, ja sigui del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) o el 061 Aragó. Aquest any el SEM ha mobilitzat els seus recursos en 41 incidents urgents a la Franja i, per la seva banda, el 061 Aragó ha atès 48 avisos a Catalunya.
La consellera Pané ha explicat que aquestes solucions per a l’àmbit rural no només resolen problemes de salut, sinó també “de convivència, de fixar la població en el territori” i permeten que la ciutadania pugui tenir les mateixes garanties d’atenció a tot arreu. Per la seva banda, el conseller aragonès, José Luis Bancalero, ha destacat la importància de l’accessibilitat sanitària en una regió on la població “s’està envellint molt”.
Pendent de renovar el conveni d’atenció als CAP i hospitals
Mentrestant, els dos governs treballen per renovar el conveni marc que inclou l’ús per part dels pacients d’aquest territori dels centres d’atenció primària i dels hospitals dels dos territoris. Aquest és un conveni que també va caducar el 2018, però que ha seguit funcionant amb normalitat.
El Departament de Salut va gastar l’any passat més de 12 MEUR en l’atenció de pacients de la Franja als hospitals lleidatans, sobretot a l’Arnau de Vilanova. En acabar cada exercici, les dues administracions passen comptes de les despeses i canalitzen les compensacions a través del Fons de Cohesió Sanitària.
