Abans, els lleidatans érem els amos de Salou. Ara ens guanyen per golejada els aragonesos. Fa temps va sortir a la premsa un acudit on es veia un aragonès amb catxirulo a la frontera mirant cap a Catalunya. El peu de la vinyeta deia: “Maño esperando la independencia de Catalunya para que Aragón tenga playa”. De fet, no cal esperar cap cataclisme perquè això passi. Aragó ja en té de platja: Salou. Com cada 15 d’agost, el fotògraf saragossà Marcos Cebrián ha acudit a Salou a fer fotos de temàtica de platja. Ho fa des de l’any 2016. Immortalitza para-sols, neveres portàtils, gandules, nens enterrats a la sorra, pells mal bronzejades… “Es como una extensión de mi Zaragoza Walkers donde capto escenas cotidianas de la calle. Los 15 de agosto, en lugar de hacerlo a orillas del Ebro, lo hago a orillas del Mediterràneo”, ha explicat a Heraldo de Aragón. En una entrevista en el mateix diari, l’escriptor i entrenador de bàsquet José Sanromán declara amb motiu de la presentació del seu últim thriller a la fira del llibre de Jaca: “Aragón es la tierra prometida: sólo nos falta el mar… aunque tengamos Salou”. No donin idees a Lambán.