El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, ha obert la porta a incorporar programes d’espionatge com Pegasus o Candiru en les investigacions del cos policial. “És una tecnologia que estudiem i valorem”, ha afirmat aquest divendres davant la comissió d’investigació sobre l’espionatge amb Pegasus del Parlament. Sallent ha afirmat que, en cas de donar-se, la introducció “d’aquestes eines” per a la investigació de delictes s’hauria d’acompanyar de garanties “d’auditoria i traçabilitat”: “Si mai el cos hagués d’incorporar una eina d’aquesta naturalesa, només es faria sota aquests principis”, ha assegurat. Dos comandaments del cos han defensat també el seu ús perquè permetria “anticipar, detectar i prevenir millor” les amenaces.
En la compareixença d’aquest divendres en la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya que investiga l’espionatge a polítics i activistes catalans amb els programes Pegasus i Candiru, el cap del cos ha negat l’ús d’aquests programaris per part dels Mossos i ha subratllat que els mètodes d’intervenció que utilitzen se centren en la intervenció de trucades de veu que responen “sempre” a autorització judicial. “Nosaltres investiguem, no fem espionatge, i qualsevol intervenció la fem sempre amb control judicial”, ha indicat.
El sistema d’escoltes telefòniques que fan servir els Mossos d’Esquadra és l’anomenat Siltec -un derivat del qual s’utilitza en els cossos nacionals, que és el Sitel-. Segons Sallent, aquest sistema està dotat de garanties que permeten traçar el seu ús, qui ho demana, qui el fa servir i per què s’empra. “Per un cos policial és la clau”, ha afirmat. Tot i això, ha admès que es tracta d’un sistema d’investigació que no es basa en “fórmules tecnològiques” sinó que és “una investigació més clàssica”.
En aquest sentit, Eduard Sallent, acompanyat de l’excap dels Mossos, Josep Maria Estela, han posat sobre la taula la necessitat que el cos incorpori eines com Pegasus o Candiru per poder reforçar les investigacions de delictes criminals com el terrorisme o el crim organitzat. “Necessitem aquestes eines perquè no vivim en el món que volem, vivim en el món que ens toca i les necessitem per desactivar persones que viuen en ‘modus’ en què la realitat supera la ficció”, ha sentenciat Estela durant la comissió d’aquest divendres.
“Els Mossos voldríem disposar d’eines, les màximes possibles que permet la legislació, per poder aportar el màxim de proves possibles d’aquells que pensem que tenen responsabilitat en accions criminals davant el jutge, clar que sí, i això és així i és una cosa que desitjaria per a totes les policies del món”, ha insistit l’excap del cos. Tanmateix, ambdós comissaris han admès que la incorporació d’aquestes “eines” en les investigacions criminals s’haurien de fer sota la condició de traçabilitat i auditoria, i “sempre sota la tutela judicial”. “Així ho hem dit i així ho volem, i si no fos així seríem els primers a denunciar-ho”, ha apuntat Estela.
“Qualsevol investigador de la Unió Europea els dirà que és la millor eina que pot tenir una policia”
En la comissió d’aquest divendres també han comparegut el cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra, Ramon Chacón, i el cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, Carles Hernández. Ambdós han defensat l’ús d’aquests programaris i han fet valdre les “garanties” dels processos i protocols del cos de Mossos que assegurarien, segons han dit, l’ús correcte de Pegasus o Candiru.
“Com més eines disposem, millor ho farem”, ha defensat Hernández, que alhora ha indicat que “el problema” de Pegasus o Candiru “no és l’eina” com a tal, sinó l’ús que se’n fa. “I aquí estic molt tranquil, perquè el sistema que té el cos de Mossos d’Esquadra ens farà garantir que es farà servir d’acord una autorització judicial i un protocol intern”, ha assegurat.
Al seu torn, Chacón ha demanat “treure l’alarmisme” entorn de l’ús d’aquest programari perquè els Mossos, en casos de delictes greus, “ja accedeixen” a telèfons mòbils quan es fan perquisicions o entrades en domicilis de les persones que investiguen, sempre amb autorització judicial. Segons Chacón, quan es fan escoltes telefòniques o quan s’intervé un telèfon, no s’accedeix a tota la informació ni es transcriuen converses que no aporten informació als delictes que s’investiguen. A més, ha subratllat que aquestes intervencions només es fan “quan no hi ha una altra via”. “Si nosaltres per esbrinar un delicte podem fer-ho sense posar-nos en la vida d’una persona, doncs ho fem”.
Segons ha indicat Sallent durant la seva intervenció, adquirir aquest programari té un cost, com a mínim, d’entre tres i quatre milions d’euros. “Què és car i què no és car? Nosaltres creiem que val la pena”, ha sentenciat el cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal, Ramon Chacón, que ha afegit que “qualsevol investigador de la Unió Europea els dirà que és la millor eina que pot tenir una policia”.
