La nova Ley de la Vivienda regula el lloguer amb la participació de les CCAA. La Generalitat ha escollit 140 municipis, 10 pertanyen a les comarques de Lleida, on s’han definit unes àrees tenses on s’aplicaran aquestes mesures de control que entre en vigor dimecres que ve. Des de l’aparició de la llei no han parat les crítiques. Anem a pams, considerant que només hi haurà control pels propietaris amb cinc o més habitatges en propietat i els no llogats durant els últims cinc anys, és a dir, no afecta a la gran majoria de propietaris.
S’han de posar límits al preu del lloguer? Sí, quan el mercat es torna boig, sí. Què passa? Que estem en una economia de mercat i els preus, teòricament, no es poden regular. Hi ha, però, excepcions, l’habitatge, tenir un sostre on viure, és una necessitat bàsica, reconegut aquest dret a la Constitució del 78. En el món inversionista l’habitatge competeix amb els actius financers i els poders polítics han de fer el que sigui necessari perquè hi hagi habitatges al marge d’aquesta faceta inversora i per part dels propietaris una gestió de la seva inversió ajustada a la no especulació descarada.
Quina rendibilitat neta, és a dir, després d’impostos, busca l’inversor al llogar el seu habitatge? Una referència pot ser perfectament la rendibilitat dels actius financers de renda fixa (parlem de lloguer, no de venta), en aquest cas la rendibilitat es pot situar a l’entorn d’un 3-4% (segons les informacions del Banc d’Espanya i la Generalitat s’està molt per sobre d’aquests percentatges). Puc dir, i parlo per experiència personal, que hi ha propietaris que si segueixen aquest tipus de rendibilitat, però, clar, són, dissortadament, minoria. És curiós, en tota la polèmica que hi va haver, i encara hi ha, sobre aquest tema no he vist cap referència numèrica a re, tot discurs teòric, fent menció a les lleis del mercat quan a l’habitatge aquestes lleis no es compleixen perquè hi ha un component, el sòl, que té un preu d’oligopoli.
Veurem què passa amb l’aplicació de la nova norma que entra en vigor el dimecres, d’aquí tres dies. El que sí hem de tenir present és que hem de deixar passar un temps, com a mínim dos o tres trimestres, per començar a veure resultats, a curt termini no es podrà dir re, ni positiu ni negatiu. Ja sabem, no ho oblidem, que la solució definitiva és la construcció, amb la col·laboració de les tres administracions, d’habitatges socials.
