La tolerància i el respecte al pensament diferent, la confrontació de les idees, el diàleg i el debat constructius, l’anàlisi amb el cap i no pas amb l’estómac, el rebuig dràstic a la violència o l’estima per la veritat i la justícia, entre d’altres, haurien de ser els pilars d’una democràcia consolidada i haurien de guiar tots els agents que hi intervenen. Però cap –repeteixo, cap– d’aquestes consideracions sembla que és tinguda en compte per aquells que des que s’han adonat que no arribarien al govern, en lloc de reflexionar sobre la causa que molta gent els hagi donat l’esquena i provar de fer-ho millor, només es dediquen a posar pals a les rodes a una legítima negociació de l’adversari per formar govern. Després d’anys i panys manant, fent i desfent, ara no poden digerir la derrota. Sembla però que, malgrat les declaracions incendiàries de responsables polítics –també bisbes–, les protestes violentes, les actuacions partidistes de la cúpula judicial o la campanya de la cavalleria mediàtica reaccionària, hi haurà govern. Ara bé, tot aquest mal rotllo només ha fet que començar. En els propers dies, setmanes i mesos en sentirem i en veurem de molt grosses. Sabran perdre algun cop?
Sessió: No iniciada
