Les eleccions a l’Aragó confirmen la tendència del creixement de l’extrema dreta (Vox) a costa d’un PP que no acaba d’engrescar, d’un PSOE desgastat pels escàndols i d’una esquerra fragmentada en mil bocins. Els nous electors joves, desil·lusionats dels partits tradicionals, completen els vots que, sense fer res, omple el sac d’Abascal. Aquest panorama polític ha dut al portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, a proposar un front comú de les esquerres en l’àmbit de tot l’estat. Amb aquest objectiu ha iniciat una sèrie de xerrades per tota Espanya, començant amb un coportaveu de Más Madrid. “Qui no vegi que cal fer alguna cosa, o no hi veu o ja li va bé”, ha dit Rufián. La iniciativa del diputat republicà és al marge del seu partit. La secretària general, Elisenda Alemany, ha dit que “ERC es presentarà a les generals amb les sigles d’ERC”. L’intent més decidit a promoure des de Catalunya un partit estatal el va liderar Miquel Roca l’any 1986 amb el Partido Reformista Democrático. La campanya propagandística del PRD va arribar fins a l’últim racó d’Espanya. Recordo que més d’un any després de les eleccions encara ens vam trobar cartells de Miquel Roca enganxats als carrers de Torrecilla en Cameros. Els diners invertits en “la otra forma de hacer España” no van servir de res. El PRD no va obtenir cap diputat. Zero. Suposo que Rufián sap molt bé que Espanya no compra cap projecte que tingui tuf català. Ni que el secretari general sigui Florentino Pérez, del Reial Madrid, com va ser el cas del PRD.
Sessió: No iniciada
