Des del 6 de gener, les fronteres de l’anomenada, o antiga, Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (AANES) s’han transformat i s’han tornat a redibuixar. Les Forces Democràtiques de Síria (SDF) van perdre una part important del territori que controlaven en favor de les forces del govern sirià. Entre combats i retirades puntuals, es van assolir diversos acords: alguns exigien la dissolució completa de les forces kurdes; d’altres els concedien un marge de maniobra. El darrer, signat el 29 de gener, és el més recent
A Rojava, la regió de majoria kurda al nord-est de Síria, el canvi no va arribar amb explosions ni celebracions. Va arribar amb papers signats. Membres de les forces sirianes van entrar a les ciutats d’Al-Hasakah i Qamishlo, mentre delegacions civils del govern de Damasc arribaven a l’aeroport de Qamishlo i als camps petrolífers sota control de les SDF. Des del 29 de gener, l’acord entre les SDF i el govern sirià ha obert una etapa inèdita: no és una guerra oberta, però tampoc una pau consolidada. És una transició en curs, fràgil i plena de càlculs polítics.
El nomenament d’un governador kurd per a la província d’Al-Hasakah, per primera vegada en la història del país, és un dels signes més visibles d’aquesta nova fase. Per a alguns, representa un reconeixement polític llargament esperat; per a altres, és un moviment tàctic dins d’una estratègia més àmplia de reintegració del nord-est a l’aparell estatal sirià. La qüestió clau no és qui ocupa el càrrec, sinó quines competències reals tindrà i com es redistribuiran els poders entre les institucions locals i Damasc. “Seré representant de tothom”, va declarar Nureddin Issa en la seva primera intervenció oficial després d’assumir el càrrec.
La integració de les institucions civils de l’AANES és encara un pas menys visible i, de moment, no s’ha posat en pràctica. El governador ha demanat mantenir tots els funcionaris que han treballat durant anys dins l’estructura administrativa autònoma. Alhora, però, no ha garantit la continuïtat de les administracions existents ni del sistema de copresidència aplicat des de la creació de l’AANES fins avui. “No hi haurà dualitat d’administracions”, va assegurar Issa. El component militar és encara més delicat. Les SDF s’han retirat dels centres urbans i s’han reposicionat en punts acordats prèviament. Mentrestant, les forces de seguretat kurdes (Asayish) han passat a controlar els nuclis de les ciutats i pobles. Paral·lelament, l’exèrcit sirià s’ha retirat uns quinze quilòmetres de les posicions de les SDF per evitar qualsevol enfrontament directe. Però la integració no és automàtica: implica redefinir comandaments, jerarquies i lleialtats en un territori que durant anys ha desenvolupat les seves pròpies estructures de defensa. Rohilat Afrin, comandant de les Unitats de Defensa de la Dona (YPJ), assegura en una entrevista exclusiva que les seves forces estan complint les clàusules de l’acord, tot i que confirma que l’altra part no ho està fent plenament.
“Hem fet el que hem signat. Estem compromeses a no atacar i a respectar el pacte. Un dels punts acordats era posar fi al setge de Kobane, però no s’ha complert. Kobane avui continua sota setge”, afirma Afrin. “Hi haurà tres brigades d’entre 1.200 i 1.300 combatents a cada ciutat, a més d’una brigada a Kobane que dependrà de la província d’Alep”, afegeix. Tot i això, el futur de les YPJ és incert, ja que dins l’estructura de l’exèrcit sirià no hi ha unitats formades per dones. “No acceptem dissoldre les nostres forces. No permetrem la nostra desaparició. Encara que només hi hagués una brigada de quatre dones que ens representés, ho acceptaríem”, sosté Afrin. Actualment, prop de 2.000 combatents de les YPJ continuen als fronts i comparteixen posicions amb les YPG. Mentrestant, als carrers de les ciutats, la població observa amb prudència. No hi ha celebracions ni rebuig obert, sinó incertesa. Comerciants que tornen a obrir, funcionaris que esperen instruccions clares, famílies que intenten reconstruir una normalitat provisional. Després d’anys d’ofensives, desplaçaments i setges, la població desconfia dels anuncis ràpids.
Rojava no viu el final d’una guerra, sinó la redefinició del seu model polític. L’acord no esborra la memòria dels anys d’autogovern ni resol les tensions acumulades, però sí que marca l’inici d’una negociació més profunda sobre el lloc del nord-est en la Síria del futur.
