Riner, un municipi del Solsonès de 47 quilòmetres quadrats i poc més de 260 habitants -enquadrat, per tant, en la categoria de micropoble- és segurament un dels indrets més desconeguts de la demarcació lleidatana.
Situat en un territori de boscos i masies, té quatre nuclis de població, Freixinet, Su, Santa Susana i el Miracle, i és precisament aquest últim el que més pot sorprendre el visitant. L’anomenat Santuari del Miracle (monestir, església i Casa Gran) conforma un conjunt excepcional, d’un valor històric i monumental únic.
Però anem per parts. En primer lloc, quin és el miracle que ha donat nom a aquest paratge? La llegenda parla de l’aparició de la Verge Nena a dos infants de Riner, i que el costumari sol datar al voltant de 1458. Però el miracle va ser doble, diguem-ne d’anada i tornada, perquè sembla que la Mare de Déu va desaparèixer després de parlar amb un tal Jaumet de la Cirosa, en el lloc on s’aixeca precisament la Capella de la Desaparició.
El miracle va comportar, en els segles posteriors a l’aparició, una creixent arribada de pelegrins d’arreu, fet que va obligar a la construcció d’un alberg enorme, gegantí, l’anomenada Casa Gran.
L’edifici impressiona per les dimensions, les grans sales i pel pati renaixentista, senyorejat per una curiosa estàtua que personifica el déu Bacus, segons uns, o la figura d’un home que anava cada dia a veure els treballs de construcció de la casa d’acollida, però que mai donava un cop de mà als veïns, segons la versió més divertida.
La Casa Gran, edifici cedit per la Diputació de Lleida a l’Ajuntament, constitueix sens dubte el segon “miracle” de Riner. Gràcies a l’impuls de l’actual alcalde, Joan Solà, una construcció que fa 13 anys era literalment a punt d’esfondrar-se ha esdevingut ara un extraordinari centre de cultura.
Actualment, hi podem trobar, concretament, espais rehabilitats (la quadra, la cuina i el “foc de rotllo”, habitació on s’aplegaven els pelegrins al voltant d’un foc), sales polivalents per a exposicions i altres activitats (aquests dies es pot veure la mostra “Temps de torres”), l’Espai Barroc, l’Espai Natura i l’Espai Apiària.
La recuperació arquitectònica total de la Casa Gran podria restar enllestida l’any 2026 gràcies als més de 5 milions d’euros procedents de diverses aportacions de la Diputació de Lleida, de la Generalitat, de Caixabanc i de fons europeus vehiculats a través de Madrid.
L’església, de dimensions respectables i amb unes originals galeries exteriors, excel·leix pel superb retaule barroc, un dels quatre millors de Catalunya. Obra de l’escultor Carles Morató, de l’últim quart del s. XVIII, el retaule impressiona per la perfecció de l’estructura arquitectònica i escultòrica. Xavier Solà, guia de la visita, defensa que caldria imaginar les figures del retaule dramàticament il·luminades per espelmes.
Completa el conjunt un monestir benedictí depenent de Montserrat, construït a finals del segle XIX i habitat només per quatre monjos. El convent acull un celler i una formatgeria, els productes de la qual es poden degustar al restaurant del santuari.
Als petits nuclis de Freixinet, Su i Santa Susana el visitant podrà passejar entre carrerons, edificis nobles i esglésies en un ambient relaxat ple d’encant. Igualment, de l’antiga parròquia de Sant Martí de Riner destaca una bonica torre rectangular medieval de 16 metres d’alçada.
