Deia, fa unes setmanes, la Irene Vallejo, en un article a El País, que el difícil de viatjar és atrevir-se a habitar l’estranyesa. Atrevir-se i deixar que ens cali la quotidianitat forana que ens envolta. Passejar per un temple d’una religió que no professem i pensar en els nostres temples. Anar a comprar i pensar en les nostres compres. Així, trenquem estatismes. I aprenem que la nostra normalitat és tant o més rara que les vides alienes pintoresques que fotografiem. I, si hi ha sort, posarem en dubte els nostres automatismes. Deixarem de fer les coses com sempre hem fet només perquè sempre les hem fet així. Perquè sabrem que l’ull viatger ens veu exòtics. No dolents, no pitjors: diferents.
Sessió: No iniciada
