S’ha dit que les notícies envelleixen molt ràpid. Però per sort, aquest no ha estat el cas del petó de Rubiales, que no fa més que aixecar polseguera. S’ha escrit moltíssim sobre el tema, i moltes personalitats públiques de diferents sectors han aixecat la veu per condemnar el que va ser un acte de violència masclista. També persones anònimes han mostrat el seu rebuig a una actitud impròpia, i condemnable, i més indigna per la posició que ostentava ell en aquell moment.
Però tot i que s’han vist mostres de solidaritat amb Jenni Hermoso, i també amb la resta de jugadores de la selecció, n’hi ha hagut que han volgut passar de puntetes i sense fer soroll, per por a represàlies. Han sigut pocs els jugadors de futbol professional que han aixecat la veu contra l’actitud masclista del seu President. Altres, han complert l’expedient llegint comunicats escrits per algú altre, posant tanta emoció com si llegissin les contraindicacions d’una caixa d’ibuprofè. Per sortir del pas, i sense dir una paraula més forta que l’altra no sigui que se’ns retirin contractes publicitaris o es perdin convocatòries amb la selecció.
La valentia i les conviccions es demostren en moments com aquests, on els que han preferit passar de puntetes han quedat retratats. Si fos per ells, les actituds condemnables contra les campiones del món haguessin quedat en un calaix, una anècdota més del Mundial, i gasolina per un parell de tertúlies. Gràcies als que es van indignar, s’ha obligat als que portaven una careta de falsos feministes a descobrir-se i a ensenyar la seva veritable cara. Recordem-ho quan aquest setembre comprem la samarreta de la nova temporada del jugador estrella de l’equip de torn: el feminista o el de la foto dels que no condemnen el masclisme. A veure quin nom portarem a l’esquena.
