L’aposta de BP pels nous jaciments d’hidrocarburs del Brasil i d’altres zones evidencia com l’economia continua lligada als combustibles fòssils. Quan aquestes empreses miren solament el benefici a curt termini, s’obliden que la crisi climàtica exigeix visió de futur. El fet que el petroli brasiler hagi superat la soja com a principal exportació demostra que fins i tot governs ambientalistes cedeixen davant els ingressos fàcils. Aquesta estratègia comercial no sols impedeix l’objectiu de reduir emissions contaminants, sinó que crea un precedent per a altres corporacions. La COP30 que se celebrarà al Brasil el pròxim novembre ha mort abans de néixer, ja que novament es farà des d’un estat petrolier i patirà l’absència de les grans potències o la seua manca de compromís. La majoria de les cimeres pel clima són farses on l’elit gaudeix d’unes vacances pagades per l’erari públic que aprofiten per tancar negocis. O s’accelera la transició energètica amb regulacions valentes i incentius, o les catàstrofes climàtiques no tindran aturador. La dependència dels hidrocarburs i la indiferència dels països més contaminants ens faran perdre la lluita contra la crisi climàtica i això vol dir pèrdua de moltes vides humanes.