El retorn d’Amaia Montero a l’Oreja de Van Gogh no és només una notícia musical: és una càpsula del temps que ens transporta a 1996, quan Amenábar estrenava Tesis, Mecano s’acomiadava, Aznar era investit president i l’ADSL encara no existia. Mentre el país canviava, a un Donosti atemorit per ETA, naixia una banda que marcaria el pop espanyol. De l’Espanya de llavors, poc queda, però La Oreja resisteix. Amb el retorn de la cantant 18 anys després, coincidint amb les tres dècades del grup, sembla que els astres s’han alineat però tocarà esperar al maig vinent per veure si aquest retorn és puntual o una alenada d’aire fresc que obre una nova etapa.
Sessió: No iniciada
